31.8.09

Sant Felix '09

Ahir vm viure una de les diades més esperades de cada any, i com no podia ser d'altre forma, hi va haver per tots els gustos, començarè amb Vilafranca, com sempre, va estirar una mica més el braç que la maniga, però quan tens la màniga tant llarga, tens molts recursos, i saben aixecar-se despres d'una caiguda, i el ventall de castells que dominen és molt gran, per tant, tot i no assolir tots els objectius, van fer una gran diada (magnífica haguès estat si haguèssin assolit tots els objectius).

S'ha de dir, que són els únics que es poden plantejar 4 gammes extra en una Diada, i que és obvi que no sempre els hi pot sortir... Per començar, un 4d9fa, marca de la casa, més treballat que els d'anys anteriors, però clar, el pilar no es el mateix, i així el van fer més "humà", més treballat. Segona ronda, 3d10fm (no enganyaré a ningú, el principal motiu pel que vaig anar-hi). El fet d'actuar a casa, et dóna la llibertat de demanar l'ajuda a la plaça, inclús arribant a fer una mica de xantatge emocional a aquells que dubtaven si entrar o no, d'altres, amb un "no gràcies", en vam tenir suficient. Penso que l'anarquia de la pujada del folre va ser la clau, de totes formes, no penso que hagues arribat massa més lluny, fet que em fa reflexionar: com ho van fer els Minyons? 2 cops? En ronda de repetició 2d9fm, espectacular! dels millors que els hi he vist. 3a ronda, intent de 3d9fa, que va evidenciar els problemes que havien tingut amb el 4, però amb una estructura més complicada, casi carreguen el 3, i si ho arriben a fer potser si que el puntet més que et dona l'aleta, haguèssin carregat el pilar, però ja hauriem vist... torna la pregunta: com s'ho van fer els Minyons? Finalment, 4d9f tranquil, peu desmontat de p8fm i intent de p7f, al final se'ls hi va girar l'actuació una mica, però penso que han d'estar satisfets.

Pel que fa a Minyons, sembla que les últimes caigudes els ha deixat força tocats, haurem d'esperar com acaben la temporada, encara tenen Girona i una gran actuació a Terrassa, així que haurem d'esperar...

La Joves com era d'esperar, l'objectiu era el 5d9f, i aquest cop només va quedar com a carregat, tot i que tenia bona pinta a la descarregada, l'actuació la van completar amb el 3d9f i el 2d8f, i un intent de 4d9f. En aquesta ocasió penso que s'ha de ser crítics amb lactitud de la Joves, ja que va estar pràcticament 1h per montar la pinya del 4d9f (amb els 3 peus, fet que no podem criticar, perquè és un dret de les colles que actuen), però crec que tothom sap on va a un castell així, i en una Diada de la importancia de Sant Felix. La Joves, per mi va trencar el ritme de l'actuació, fet que no treu mèrit als castells realitzats.

Finalmet, la Vella, per mi la gran sorpresa i guanyadora de la Diada, tant en puntuació final (3 castells + Pilar) com moralment, sortida de 3d9f, no semblava la Vella. A segona ronda el 2d9fm, que semblava impossible fa 15 dies, va ser molt bo, es va girar una mica, pero paradet tot ell, amb la descarregada es va veure que tenien ganes de més, i el 4d9f de la tercera ronda (totalment diferent al del Firagost) va deixar entreveure que anirien a pel p8fm, i així va ser, un recital del quart i de les manilles, i un treball generòs del folre, i sobretot de la pinya.


Sembla ser, que el Qd9, no va ser gens bó, com era d'esperar, i que hi va haver declaracions per part d'algun casteller dient 4 veritats, a veure si això els fa espavilar, a veure si escolten les crítiques del món casteller, perque no volem perdre un espai a la televisió (ni a cap mitjà de comunicació), però si que volem que aquest espai sigui de qualitat, i de TOT el món casteller, no només del G-4, ni del G-10, i que els punts no són el més important, i que les actuacions no són els 3 millors castells, sinó que són de 3 castells, i la ronda de pilars...

26.8.09

Per fi s'acaba el futbol d'estiu!!

Si, és aquell futbol que es juga al relenti, trote cochinero, de pachanga,... que per l'únic que serveix és per descobrir algun chavalet de l'equip amateur que li fa 2 bicicletes al central de l'equip professional, i apareix com el "Dandy" a les cròniques de l'AS (pseudodiari-panfleto que informa de la vida i miracles de CR9), o aquell central quasi cuarentón, que davant l'inminent pixada de l'estrella de l'equip creu que aixecar-lo 2 metres es la millor solució, així apareix a la secció de el "Duro" del mateix planfleto.

El que més et pot aportar es una quantitat de diners, que et poden hipotecar la temporada, ja que has fet una mala pretemporada viatjant per països de dubtosa afició al futbol, on et creus que vas a buscar un bon clima, i et trobes que a Indonesia estan a 35º i que fa una humitat del 90%, certament, així no hi ha qui corri...

El mes interessant que pots veure és algun partit de Supercopa d'algun país (sempre i quan el juguin al teu, ja que hi ha l'opció, com els italians, d'anar a jugar-la per algun altre país exòtic), però el ritme segueix sent igual, ja que és un titol menor, excepte si el guanya el Barça, que al final de temporada, contarà pels 300 títols que hauran aconseguit (s'ha de sumar aquells que tenen els jugadors com individuals, i aquells dels jugadors que en alguna ocasió van jugar o van sonar per jugar al Barça, estan tocats per la vareta màgica... diguem-ne).

Inclus els primers partits, són casi d'estiu, segueixen amb el ritme baix, i els primers resultats comencen a posar a la gent nerviosa (cas del Liverpool) o d'altres que es creuen que guanyaran la lliga (cas del joc i resultats del City i l'Arsenal) i que al final ni uns ni altres estan tant malament com sembla, ni els altres tant bé... el temps posa tothom al seu lloc!

El més dolent de que arribi el futbol de veritat, és que s'acaben les vacances, s'acaba la bona vida, i s'ha de començar a currar/estudiar, és obvi que unes més que altres.

Per sort, sempre tenim Santa Tecla al final de les vacances, és menys traumàtic tot plegat!! I així els Xiquets podem fer una de les millors temporades de la història!!!

Que us sigui poc dur...

21.8.09

FlashBacks!!

Al més pur estil LOST, petits moments que sempre recordaré, o si més no, que recordo curiosos...

  • Sortir de casa a les 9 del matí, i començar a suar, calor, calor, i més calor...
  • No arribar dels últims a esmorzar, però esmorzar dels últims, espectacular el Pruden, que va arribar l'últim i va esmorzar el primer!!!
  • L'arribada al Local, erem pocs, quan vai baixar de dalt, erem molts, i més que van anar apareixent.
  • La xerrada tècnica del Ru a la CANALLA, al més pur estil futbolero, pissarreta per la proxima, però enlloc del sistema, que hi hagi dibuixat un castell!!!
  • El 2d8f amb una pinya propia digna d'admirar, i amb una concentració i ganes tremendes, l'alegria posterior, però controlada, deixava entreveure que aquell no seria el millor castell del dia!!
  • El primer cop que entro d'agulla a plaça al 3, estavem perfectes!
  • El 3er peu, les crosses de dalt entren genial, les de la pinya estan perfectes, i amunt...
  • Diu el Faraonet: Va que el tornem a descarregar!!! és l'últim que vaig sentir...
  • Veure a una senyora a les escales de la catedral que saltava i cridava d'alegria... CARREGAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAT!!! i llagrimeta...
  • Veure des de l'agulla com l'Aix cridava quan sortien dossos!!
  • El casidesmontem bé el folre, ens permetem la llicència de començar a cantar el "MATALASSERS" amb el folre a dalt!!
  • El primer al que abraço es al Pedro i li dic: "ja el tens Pedro, ja el tens!!!!" en referència a que mai l'havia descarregat com agulla, i tenia una espineta, paraules propies...
  • Abraçades amb amics, els més íntims, els d'alguna conversa, els que feia dies que no veies, i algun altre amb el que mai havies parlat, no n'hi havia per menys...
  • Familia, amics aliens a la colla que et feliciten...
  • Veure a la Sareta a la zona de la canalla, em va venir aquell divendres que vam anar a Camp Clar a fer un taller de castells, jo havia sortit el dia anterior, l'insistència del Joan en que hi haviem d'anar el va fer partícep de l'inici de tot això!!
  • L'abraçada amb la Carla, que mig ploranera em diu que no ha pogut tocar la gralla, i li dic: "aquest 3d9f és per tu, i és teu".
  • Més abraçades, més petons i més mirades amb companys de colla, la frase més repetida: Que gran!!!
  • 4d8 amb la Pilar a dossos, la noia que sembla que no es manifesta, surt de la pinya amb un somriure d'orella a orella, molt gran PILI!!
  • 2 pilars de 5, i "Matalassers, matalassers" amb els crios al coll, els CRACKS DE TOT AIXÒ!!
  • Dutxa a casa, dinar tranquil, solet, i copeta de chartreuse, vaig a dormir una mica...
  • Plaça de la font, inici del seguici, comencem a bon ritme.
  • Carrer major: càntics de l'altre colla, matalassers matalassers, els animadors de l'altre colla canten versions de dubtos gust, "no n'hi ha prou, no n'hi ha prou!!"
  • Seguici lent, però amb moltes converses, pilars, i cap al local
  • Sopar amb els companys de colla, reventats, però feliços, no n'hi ha per menys!!
  • Dutxa i anar al llit a dormir encara amb un estat d'exitació tremendo, no n'era conscient...


  • FlashForward: Gran assaig avui al CarrerSantaAnna, i grans actuacions el cap de Setmana...

20.8.09

The Team of the Red Stripe

Així és com ens anomena un guiri que té penjat el video del 2d8f d'ahir al Youtube.

Jo crec que amb aquest nom, acollonim una mica més, si és possible, vist el que es va veure ahir.

Comencem pel principi, i anem per parts, com va dir en Jack...

La setmana passada, previa a Sant Magi, vam fer moltes proves de 3, algunes bones, d'altres regulars, i una nefasta, que semblava diluir qualsevol opció de tirar-lo per Sant Magi, tot i així, dissabte sembla que estem més enxufats, i el 3 puja amb una naturalitat molt diferent a la de la nit anterior... merda, penso, tenim un follon, quina versió del 3 ens surtiria per Sant Magí?

Finalment ens presentem a plaça amb el 2d8f, el 3d9f i el 4d8, però, sent conscients de que es necessita un molt bon 2d8f perquè el 3 hagi com ha d'anar sobretot, de cara als més petits, ambdòs estrenant-se amb un noupisos, i una estrenant-se al dos amb un folre.

El dos, amb un pinyot de gent propia considerable, pujar ràpid, perfecte, i quan ho desmontem, la felicitat de la gent de pinya, folre i tronc deixa veure que el 2 ha estat un pas previ al repte del dia.

El 3, com no podia ser d'altre manera, té la seva intrahistòria... primer de tot, sare(i)ta i moi (segons frikiRu, primer nen que descarrega el 3 a la Colla) debuten en castell de nou (olesushuevos!), i aix i hayder tornen a pujar (sense cap mena de dubte), richi debuta a sisens, xavisole (xavisole xavisole!!!) debuta a segons! i jo com agulla (m'havia de tirar alguna floreta). Primer peu, quadrat, perfecte, segons diuen que bé, homes de darrere, crosses,... però s'ha de baixar, motius X. El segon peu, pitjor que l'anterior, fet que fa que el baixem.

A la tercera va a la vençuda, quan ja estan quarts dalt, l'últim que vaig sentir va ser el crit del faraonet: "que el tornem a descarregar!!" cony, nem en serio, a partir d'aquest moment, la pinya comença la seva batalla, el nucli treballa seré, patint, i sent generòs en l'esforç, jo no sentia res, no se si la resta de gent tampoc, ni gralles, ni jeroni,... el folre a lu seu, a ajudar al tronc a la lluita, i el tronc fent un recital, l'enèssim, de com s'ha de treballar un castell límit, i de com som capaços del que volem quan estem tots a puesto i amb ganes. L'aleta no la sento, vei a una senyora a les escales de la Catedral que s'aixeca, i crido: CARREGAAAAAAAAAAAAAAAAAT!!! superràpid!!! llavors la lluita, sense deixar-se res per donar, llagrimeta, i a patir, puc veure que surt l'aix cridant (entenc que crit diferent al que fa quan es tira del tobogan de l'Aquopolis), surten sisens, quints, i estem apunt de desmontar un 3d9f com s'ha de desmontar, però nooooooo, ho desmontem com sempre, amb el miki aguantant-se sobre tothom, i la pinya que bota amb gent a sobre... abraçades, petons, suor, llàgrimes, aire,... ALEGRIA AMICS!!!

Finalment, el 4d8 amb la pili fent el seu debut de la jornada, i amb els castellers el pilar fora, i 2 pilars de 5, amb diferents convinacions força interessants, que espero que donin a parlar força!!

A la tarda, cercavila, amb tocs irónics, com el "no n'hi ha prou" del grup que ens amenitzava el recorregut amb versions de dubtosa qualitat d'altres cançons, amb 5 pilars de 4, amb tota la canalleta possible dalt, i reconeixent que els veritables protagonistes de la festa són ells. Una estona al local, veient imatges, comentant la jugada, i finalment, sopar amb els companys de colla, copeta i cap a casa, bona dutxa i a dormir...

Avui, dia 20, m'he despertat perquè la calor no em deixava dormir, i perque estic hiperflipat del que vam fer ahir... i he vist que n'hi ha d'altres que estan igual, o més que jo...

Ara, ens queden 2 diades iguals d'importants, on penso que hauriem de ser capaços, en almenys una d'elles de portar un castell amb folre, i si pot ser a les 2, millor!!!

Ànims Xiquets, que això només ha fet que començar!!!



Pd. no us recorda a alguna altre aquesta imatge? He de dir que hi trobo a faltar el saludo torero del Sergio, però ell ha descarregat el 3d9f, i això no es moco de pavo nen!!

Pd2. Com diria Sergi Mas "he trobat pel internné" una serie de fotos, pel facebook també, que són força maques, és viciòs, us aviso, però es que molen molt!!!!

19.8.09

AMAZING!!!

Ja està, dema reflexionarem sobre el tema... i el disfrutarem, no en sóc conscient encara!!!


Visca els XIQUETS DE TARRAGONA!!

10.8.09

Tirar la pedra, i amagar la mà...

És una dita força popular, i suposo que ho podriem dir com aquella persona que fa una cosa, i despres se'n amaga. Això és el que fan els nostres polítics constantment, però ara sembla que també ho fan els periodístes castellers, o més aviats, aquells pseudoperiodistes als que els hi fan escriure les cròniques castelleres sense saber de que va el tema, m'explico...

És evident, que sempre hi haurà qui està més content i d'altres que ho estaran menys quan es fa una crònica castellera, però el que no es pot fer es parlar d'una cosa quan no se'n sap, i menys fer-ho desinformat, com va passar fa uns dies en motiu de les Santes a Matarò. La informació donada.. -quina informació?- estava més pendent de la crònica de successos, de les lesions, i d'homenatges (totalment erronis) que del que realment interessava, una diada castellera de referència, on hi acostumen a anar-hi bones colles, i on s'hi veuen grans castells (o intents d'ells, que no deixen de treure mèrit).

Com tot, hi ha periodistes, que si que narren o informen allò que ha passat, centrant-se en la Diada, en els seus castells, i deixant els possibles incidents en anecdòtics, perquè quan un castell cau, sempre té un motiu (un quart que ha estirat a l'altre, un quint que no ha aguantat una "hostia", la sortida dolenta dels més petits, el folre s'ha obert -n'hi ha per tothom aqui!!-...) i penso que els que s'hi vulguin considerar periodistes d'això, ho han de saber veure, i n'hi ha que ho fan. Com quan mirem la crònica d'un partit de futbol, i un periodista ens diu que el gol es va fer per l'error del central que estava mirant a una paia que ensenyava els pits... exemple clar?

Personalment, penso que qui millor podria escriure una crònica, seria un casteller d'una de les colles que ha participat en la diada, perquè hauria vist els castells de les altres colles, i hauria viscut de pròpia mà com havia anat el castell de la seva colla. Un cas el tenim en la Roser Llagostera, que escriu pel diari "El Punt", i les seves cròniques són molt objectives, i comenta d'una forma imparcial els castells, tot i que es obvi que es decanti per uns colors, no deixa de narrar els castells de forma objectiva... que al final és el que ens importa, no?