31.1.10

Al límit

Sempre he cregut en el futbol resultadista, perquè al final és el que et fa pensar en coses grans, un resultat bó et pot posar a dalt de tot, i jugar d'aquesta manera dóna molts resultats, i més en una 2a A on tots els equips tenen un parell de jugadors que te la poden liar. El que hi ha extrems, i uns determinats mínims que s'han de respectar.

Evidentment, m'encanta com juga el Barça, però també m'encanta com el Madrid, amb 4 canyes fa 2 o 3 temporades, amb Huguaíns, Marcelos i Gagos, equip(o) totalment resultadista de Capello, va guanyar una lliga, perquè al final, l'important és estar a dalt, sigui com sigui, i a costa del que sigui.

El que passa, és que quan al teu equip hi tens autentics figures de la categoria, reclames uns mínims de joc, però si guanyes, t'és totalment igual, jo firmo guanyar 1-0 i aburrir-me fins al final dels dies, i fer-nos grans així, però no es pot "permitir" i "és motiu de cesse" (ojalà!) negar lo evident. Defensar a l'equip(o) perquè corre, "xua" i treballe, i mil coses més.

Avui, Ferrando surt amb N'gal, un dels majors Renaldinhos de la història del Nàstic, i surt amb 2 migcentres defensius, Medina-Bauzà, res en contra d'ells dos, per suposat, però si tens a Parri a la banqueta... En fi, de fet penso que el partit s'ha acabat amb la lesió de Campano, el Nàstic ha deixat de tenir idees, d'entrar per banda, i s'ha convertit allò en el catxondeo padre.

Tampoc crec que sigui per pitar tots els errors, salvar-nos a 2a A moltes jornades abans, ja està bé, però si que entenc que s'hauria de demanar una mica més a l'entrenador, millor lectura del partit, ser més valent (sobretot a casa!!!!!), i que no sigui tant xulo quan parli amb la premsa,...

Veurem que passa, el millor que ens pot passar es palmar contra el Girona, així fotem un cop de mà a un equip català (no som com els grans equips que volen formar una república independent, que no volen saber dels equips petits), i fan fora a Ferrando, i... QUE TORNI LUIS CESAR, GRANDE POR SIEMPRE!!