6.9.10

Santa Rosalia 2010

Tot i que ho podria semblar pel títol, no es tracta d'una oda a la patrona de Torredembarra (tot i que el meu oncle matern en sigui el capellà de l'esglèsia, i de ben segur que n'estaria molt content).

Evidentment parlaré del que va ser la millor actuació de la història dels Xiquets fora de Tarragona, on repetiem l'actuació de la Diada de final de Temporada de l'any 2007 (gloriòs tot ell).

Als dies previs a l'actuació nombroses eren les persones que hi havia al pati, bones proves, algun que altre sorteig per decidir actuacions importants del proper mes... i moltes ganes de donar un pas molt important, i no només per aquesta temporada, si no per les properes, on a Torredembarra s'haurà de donar el do de pit, el precedent no és fàcil, però no impossible, i com vam demostrar, quan tenim ganes, hi som tots, i fem la feina que toca, els resultats surten.

El 4d8 de sortida, no tindria més història si no fós (ull!!) pel debut d'un terç de 17 anys (i l'any 2007 havia fet el 4d8 a dosos, he buscat la foto i tot!), amb el debut d'una quint de 14 anys, i l'estrena dels mini-dosos junts al 4d8 (peso pluma).

A la segona ronda, l'objectiu del dia (i de les últimes setmanes, des del diluvi santmaginenc) el 5d8. Una petita reflexió abans de tot, el lliguem al primer peu, igual que el 3d9f de santmagi (en aquest cas, es fa baixar per un problema a la pinya, pero no de formes ni mides), pel que crec que li estem agafant la mida a tot aquest tema, i ens ajudarà amb confiança, i sobretot fisicament (tots recordem la Diada del Primer Diumenge de Festes de l'any passat, suposo).

He de dir, que fins la carregada, el castell se'm va fer "llarg", suposo que va ser fruit de l'inexperiència amb aquell castell amb tota la canalla per dalt, però potser va ser perquè l'aparent "facilitat" amb la que vam fer el castellàs (!) no ens va obligar a treballar fins el començament de la descarregada. He vist el video X (on X és moltes) vegades, i he de reconeixer que se'm cau la baba de com pujen els peques, els dosos al lloc, sense deformar-se, ni apoiar-se a la rengla els del 2, acotxadors entrant d'una forma perfecte, i l'aleta molt ràpida i ben marcada.

A la sortida és va notar que era un 5d8, allò és molt gran, imposa molt, i l'inexperiencia de TOTS ells amb aquest castell, va fer que la sortida rebregués el castell una mica, res que no es pogues controlar amb el treball de tots. Finalment, alegria, satisfacció, somriures, i tots els qualificatius positius que us vinguin al cap!

A la tercera ronda un 3d8 per recordar velles sensacions, amb ganes de pujar un pis més, però tampoc calia estirar més el braç que la màniga. Cal pensar que els dos últims "tres" ens havien caigut (Pallaressos i Sant Magí). Amb pilars finals, diversos, de totes les mides, i amb prespectives no gens llunyanes.

Cal dir, sobre la diada, que me n'alegro de que la Vella fes una bona diada, de recuperació (ja m'agradaria tenir algun dia una actuació de recuperació amb 3 castells de 8 i mig!!!), i segur que ben aviat tornen a donar a cara com sempre ho han fet, tant el dia 19 i pel Concurs. Així com el 5d7 dels Nois, sempre al límit, i últimament sempre bé, es va notar les ganes que li tenien amb la lluita i el sacrifici que van oferir.

En clau final, i sobre nosaltres, ens queda treballar, més, ve un final de mes espectacular, on els límits ens els posarem nosaltres, i diumenge vam demostrar que no ens agraden els límits, a més, ningú ens regalarà res, ja ho hem vist en d'altres ocasions.