Referèndums a Catalunya

Despres del que es va fer a Arenys, sembla que nombrosos municipis catalans seguiran l'exemple de la població anteriorment citada, i també realitzaran una consulta popular no-oficial, si més no, els plens del seus respectius ajuntaments així ho han aprovat, a Tarragona, com no podia ser d'altre manera, no s'ha aprovat... no n'esperavem menys d'un consistori dirigit pels socialistes i on els nacionalistes només estan per fer-se la foto, lamentable!

Sobre la importancia que pot tenir aquest referendum, opinio que cadascú li donarà la seva particular (petita) visió, però a part de ser un referèndum no vinculant legalment, penso que realment (i per desgracia) no representarà el sentiment d'un poble.

En primer terme, sembla organitzat per un conjunt de revolucionaris exaltadors de masses, la sensació des de fora és que es fa una mica per liar-la, per tocar els collons als espanyolitos de torn, i prou. Personalment crec que si es fa una consulta d'aquest tipus, ha de ser perquè realment es creu i hi ha un sentiment fort de nacionalisme al nostre país.

Dit el punt anterior, hi haurà gent que votaria que si que no hi anirà, pel simple fet de que no serveix de res, més que per obrir una altre polèmica que ens posarà al centre de totes les crítiques des de les espanyes més profundes, i haurem de seguir sentint els tipics tòpics sobre els catalans, i això que ara no parlem de diners!!!

Com alguns pro-nació catalana no aniran a votar, tampoc hi aniran els que no hi creguin, per aquella frase castellana "a palabras necias, oídos sordos", és a dir, si no li donen importancia a la consulta, és com si per ells no haguès existit, i per tant, no hi haurà un percentatge real de vots en contra, que ens podria portar a una aproximació de com està la situació, és a dir, una estimació real de la qüestió (mai millor dit).

La veritat, jo no se si hi aniria, a votar, però tinc clar el que votaria, i el meu vot no seria un vot separatista, no m'hi considero, el meu vot seria l'expressió d'un sentiment, tot i que de moment encara sembla una utopia, i potser ens queda lluny, de moment no perdo l'esperança, pero amb els polítics que tenim al nostre país, moooooolt dificil ho trobo ara mateix!!!

Estaran contents al País Basc?

Em sorgeix el petit dubte de si els nostres bons amics del nord, estaran contents amb l'actual govern que tenen, format pel PSOE-PP. Despres de les últimes eleccions con el PNV va ser derrocat per les forces espanyolistes, i on sembla que tots els moviment d'Ibarretxe van afectar de forma considerable al seu partit, potser d'una forma excessiva, vistes les conseqüències.

No només ho dic perque va deixar de dirigir el territori una força nacionalista, i no només perque ahir "Dia de la Hispandad" (Dia on, en general, els estats que ho celebren i tenen forces militars mostren tot el seu potencial, com si l'ensenyessin i diguessin "Aqui yo, y mi miembro, que pasa?") hi va fer acte de presencia, per primera vegade des de que es celebra aquest dia, un conseller del govern Basc.

Per tots es conegut, o ens sona, que el concert econòmic basc és molt millor que el català, diriem que la negociació es fa a Vitoria, enlloc de a Madrid com el cas de Catalunya, i per tan, fins ara, sempre han tingut la paella pel mànec, i sino s'arribava a un acord, el govern basc no tenia obligació de donar diners a Madrid, resultat? els governants de la capital es baixaven els pantalons, i tragaven, a la inversa que els catalans, pobres de nosaltres, representats per Montilla&Associats (mai millor dit), van allí a tragar... o no tragar, perquè de moment no tenim finançament, que potser és pitjor i tot!!! Ara suposo que amb la idea del PSOE de que totes les comunitats siguin iguals (del PP no cal parlar) i totes aquestes coses que diuen, el Pais Basc perdrà diners en la operació... ara alguns potser veuen la situació de forma diferent, i el vot de càstig que van fer en el seu dia contra el PNV, se'ls hi ha girat en contra...

Coses com aquesta, doncs les referents a la llengua, a les manifestacions amb aires nacionalistes, QUE LA SELECCIÓ ESPANYOLA JUGUI A SAN MAMÉS!!!,... en fi.

Segurament, el problema Basc, es que no hi ha una alternativa forta (i deslligada al radicalisme) nacionalista al PNV, al contrari que el cas català, que sempre pots passar del centre-dreta-catòlic a l'esquerra-tonta que tenim... en fi, no se que es pitjor... si la tonteria o el centrecatolicisme...


Pd. ho tinc bastant clar, però no em vull mullar... no encara!

I la grip A, on està?

I no pretenc cridar al mal temps, però semblava a l'estiu que s'havia d'acabar el món, semblava la pandemia definitiva, semblava que haviem tornat a l'Edat Mitjana i que la "Peste Negra" havia tornat en forma de grip A al s.XXI.

Està clar, que va ser un joc dels governs per tapar la crisi, i de pas justificar moltes coses. Per exemple, temporada baixa pel que fa al turisme... doncs ho justifiquem dient que si bé la crisi no ajuda a viatjar a l'extranger, la desconfiança i la por pel contagi, va fer que la gent es quedès a casa. Escolta, dos pardals d'un tret.

Està clar que el que semblava la fi del món, ha estat una petita pedra, i una tocada de collons durant tot l'estiu, casi que un es posava a les pinyes de la colla amb por, em veia fent castells amb mascarilla (bé, aquesta podria ser la solució perquè no hi parli tothom allí abaix, però perdriem part de l'essència...).

En el fons estic content de que no hi hagi tant d'alarmisme social, fet que crec que no condueix a res, i només fa que provocar mals de cap. Si l'amenaça existeix realment, s'ha de combatre, és a dir, hi ha una vacuna, se li subministra a la població, de forma escalonada, començant per les poblacions de risc.

El que realment toca els ous, es que s'hagin d'inventar excuses per trampejar temes que SI s'han de resoldre, la veritat es que la classe política del nostre país (englobant totes les nacionalitats amb les que cadascú es vulgui identificar) és lamentable, només fan que culpar-se els uns als altres, i no mirar de solucionar els problemes, que n'hi ha molts.

En fi, tampoc cal tocar ara el tema dels que es queden amb diner públic, o dels que accepten regals com si caiguessin del cel... tot arribarà!

La llum que ens faltava...

Per fi, l'hem trobat, la llum que ens ha de guiar durant la resta de la nostre vida. A partir d'ara, abans de donar un pas, consulterem al nostre gurú. Des del seu petit racó cibernetic es dedica a moure els fils de la nostra societat, i encara no s'ha posat amb el panorama internacional, però perquè no ho ha vist necessari, sembla ser que la crisi marxarà aviat (o no tant aviat), i la situació no està fins a l'extrem de que hagi d'actuar, però segurament n'està preparat i capacitat (si?)

No sabeu de qui parlo? oh! pobres de vosaltres, que no sereu guiats fins a la redempció definitiva!!! Jo he vist la llum, i alguns altres també, ha sigut una aparició recent, però espectacular, al mateix temps que traumàtica.

Va, em deixo de tonteries, però no personalitzaré (encara que no sapigueu de qui parlo, us enterareu), queda lleix senyalar amb el dit (és una cosa que vaig apendre de petit, i que encara perdura en la meva memoria).

Hi ha una persona, tarragonina, i sembla ser que castellera, que ens està guiant. Primer ha proposat, així, com qui no vol la cosa, la desaparició d'una colla tarragonina, potser motius no li falten, però cal dir-ho amb aquest tó de perdonavides? Tot seguit ha proposat la fusió de les altres dues colles, al·legant que si una celebra els castells de l'altre, s'han de d'unir... que passa, que un no es pot alegrar pels altres? (a aquestes altures, no sabeu de qui parlo, però si d'on ve el tema, suposo).

Posteriorment, entre d'altres coses que val més ignorar, s'ha dedicat a desprestigiar a persones i castellers (per actituts més o menys provocatives), ell no sap que això és una mica greu? que maleducat!!! a sobre, és mestre!!!

Parla de certes provocacions, però que és primer l'ou o la gallina? qui va començar primer? és més dolent aquest, o el que no li fa cas? dos no es discuteixen si un no vol. A més, perquè quan les provocacions venen del propi cantó un no les manifesta, i en canvi si quan li fan a ell... això és allò que diuen els de les espanyes "solo vemos la paja en ojo ajeno".

Bé, és igual, ni citaré el seu blog, ni el seu nom, ni la colla a la qual pertany, a la que estic segur que no representa. A més, quan un expressa una opinió, ha d'entendre que hi pugui haver contestacions, que se li puguin rebatre aquestes raons que ell dona per justificar la seva opinió que manifesta mitjançant el dret d'expressió que tots tenim, i que ell mateix limita quan es tracta de contestar el que ell diu... per tan, un pot reclamar llibertat d'expressió quan ell mateix la limita? Aquests judicis juridicomorals no em corresponen fer-los a mi.

Segueix-nos guiant... seguirem rient!!