28.12.08

El Nadal sense esport... de veritat???

Com ja vaig comentar en l'anterior post, i com molt bé haureu vist i notat, és Nadal, és una época en la que el món de l'esport, i del futbol en particular, es paralitza una mica, excepte a les terres de sa majestat anglesa (per cert, a Anglaterra tots els terrenys pertanyen a la reina, i diriem que t'hi deixa viure, el dret de propietat d'un terreny no existeix, excepte pel Duc de York i no se quin altre... són rarus estos paius), on hi tenen inclus una jornada que li diuen el Boxing Day o alguna cosa així.

Per ells, jugar en aquest dies, és un "honor" i són els dies en els que més s'ha de correr, lluitar i fer el que puguin amb la pilota als peus, són dies en els que les families van a veure el futbol (si, es veu que senceres totes elles...). Ahir, el (increible) Hull City, va palmar 5-1 al camp del City (el de Robinho, portador de camisinhas i el fill de Schuster, futbolisticament, s'enten, que el va abandonar pels petrodolars i per ser el millor del món), l'interessant del cas, és que a la mitja part ja anaven 4-0, fet que va provocar que l'entrenador no els deixes entrar al vestuari, i els hi fotés la xerrada (mai millor dir) davant dels seus aficionats, com podreu llegir a la cronica del diari AS (conegut per tots, per la seva imparcialitat). Realment, ESPECTACULAR!! (com ha definit el company Ru fa breus moments).

Aquí ho tenim tot paradet, pel que fa al futbol clar, el bàsket i el Handbol segueixen jugan (en aquest cas, una competició potser "menor"), i suposo que d'altres esports també juguen. Aquí vivim la desesperació del Madrid, despres de pagar casi 50M d'€uros per dos jugadors, un dels quals ve lesionat, i que a més, un d'ells haurà de ser descartat per jugar la Champions, bon ull el de Mijatovic!!

Bé, tot paradet, tampoc, ens trobem encontres ludico-festius de les seleccions autònomes, no de totes, ja que algunes no juguen perquè no els hi és viable economicament (hi ha crisi, recorde-m'ho), i d'altres que no estan d'acord amb el nom que els hi toca jugar, es veu que Euskadi ara ja no és Euskadi, sinó Euskal Herria, que si és cert que impressiona més, i dóna més respecte, pero reivindicatius ells s'han negat a jugar, ja veuras com Ibarretxe també convoca una consulta popular, ja ho veureu!!!

Jo no he pogut veure el partit de Catalunya, però sedicesecomentaserumorea, que ha sigut un soberano tostón, i de la poca cosa "positiva" que li trobem, es que ha marcat Bojan, per tan, els diaris del Barça tenen tema per estona, i així jugarà contra sa Mallorca, que es veu que l'Eto'o no hi és, té més dies de vacances, perque recordeu que corre com un negre per viure com un blanc...

També podeu veure per la tele, el típic campionat de xavalins que juguen a Maspalomas (també n'hi ha un de grans, però vingut a menys en els darrers temps), i que de tant en tant, hi surt un crack que els diaris ja havien vist i avisat en el seu moment... oportunistes? nooooooooo...

Aqui, més apropet de casa nostra, tenim el pique Ru-Eloi al Geo Challanger, seguits de molt aprop per l'Oriol... oju que està fort últimament... A més, els 2 primers estan estudian un possible BUG del joc, per arribar a ser un dels millors del món mundial... qui sap, potser d'aqui uns dies tenim un amic numero 1 del GEO CHALLANGER!!!

Al final, sempre ens pot quedar el Nadal a 3 bandes, que tantissim li agrada al Vicenç Laiz!!!

22.12.08

Ara ve Nadal... i que?

Estem a l'època de l'any on les families es veuen més, més petones es donen, i més hores menjen estan a taula... si bé és cert, que quan ets petit, és l'època que més-millor t'ho passes, però quan arribes a una certa edat, en la que ni ets petit per disfrutar-ho com a tal, ni gran per veure com els teus fills/nets disfruten dels regals, ho vius amb una certa apatia, no absent de felicitat, que quedi clar, és divertit fer-te regals amb els membres de la familia, fer cagar el tió, i jugar amb els cosins petits als jocs nous que els hi han regalat.

És el moment de fer aquelles promeses que tothom fa cada any, i ja esdevenen un topicazo del mil, i no entraré a valorar-los...

Els dinars són mooooooooooolt llargs, moooooooooolt pesats (en quan a converses, i a quantitat de menjar) i em donen moooooolta son, clar, s'ha de fer migdiada despres de menjar tot allò...

Jo sóc de Papa Noel, tot i que em pogueu tildar de materialista, i de seguir cultures anglosaxones, el Nadal no deixa de ser un invent per gastar més, inclús en temps de crisi, n'hi ha que es tornaran a hipotecar, per enèssima vegada, perquè no han apres que s'ha de gastar en la mesura del possible... a més, amb el Papa Noel, tens més dies per jugar quan ets petit, cosa que s'agraeix, que els Reis Mags (en algunes cases, Reixus Mags) només et donen 3 dies per jugar, com a màxim!!!

De cara a l'any nou, demano un bon finançament, un Nàstic sense patiments, i tenir una mica de sort a can matalasser... i passar-m'ho igual de bé, com a mínim, amb tots els amics que hi tinc allí, i seguir disfrutant de les eternes nits estiuenques, ja sigui a la plaça del forum, plaça de la font, al Tupaquito, a Brafim, Valls, o al local...

Passeu-ho bé, els estudiants hem de fer veure que estudiem, i fer-nos una mica les víctimes, que inclús alguna vegada em serveixen per marxar més aviat d'un etern dinar, d'una macro-reunió amb els setens tiets, i amb uns cosins que no saps si són cosins, o només han vingut a veure cava i a picar coca gratis...

En fi, ànims a tots, només és un cop a l'any, i més val passar-ho amb un somriure.


Anotació final, oberta a tots els possibles lectors (si és que en tinc), l'any passat vam començar una petita tradició el Miki, el Homer, l'Oriol Peiró i jo, el que en termes castellers-tarragonins seria El Primer Dinar de Festes, és un dinar (com bé indica el nom) en el que ens reunim en algun Buffet, i menjem com animals, a lo Son Goku abans del Gran Torneig de les Arts Marcials. L'any passat va ser a Altafulla, aquest any no sabem encara on serà, qui estigui interessat en venir, que ho notifiqui, i l'avisarem, despres de dinar fem un petit passeig per "baixar".

17.12.08

A que juguem??

(I no, no em refereixo al Geo Challanger on el Ru està picat amb el rècord de l'Eloi, i tampoc al nou joc casteller plantejat pel company Eloi, on el Joan, és el top1!!)


Parlo del FINANÇAMENT, ELS PRESSUPOSTOS i la mare que els va parir a tots plegats juntsirevueltos!!

El tema del finançament, es una causa totalment perduda, és a dir, al final farem el que els hi surti del "pitu" als de Madrid, com sempre, i mana la Constitució (per cert, 30 anys ja... potser tocaria anar-la canvian... ja fa dies que no sortim d'una PUTA dictadura!!!). Ara des de Madrid asseguren que abans del 31 de desembre hi haurà acord... ja em conec jo l'acord, el "o lo tomás o lo dejas", és a dir, ens donaran "X" els saura-montilla(adhuc)-carod-rovira es veuran tant apretadets pels convergents que hauran d'agafar el que els hi donin, i el Solves que no té un pel de tonto, es frega les mans, a més, entre fer cagar al tió, el papa noel i els dinars de nadal i sant esteve, arribaran els catalans com uns "bacons" (Laporta dixit), i amb poques ganes de currar, com sempre, i agafaran el primer que els hi possin davant, i aquest finançament no serà diferent als anteriors però ens el vendran "com un pas endavant en les relacions bi-laterals Espanya-Catalunya i que l'any vinent serà millor, donat que estem en crisi"... i jo dic? i a mi que em fot que hi hagi crisi!!! el que ens toca, ens toca,... perque quan hi hagi crisi, ens donaran menys, per ser més solidaris... i quan hi hagi bonança ens donaran moooolt, pero no tot el que toca.

Això si, despres a la COPE, al Mundo i a TeleMadrid, els catalans separatistes, egoistes i cabrons. Ho haveu vist no?? LA MARE QUE ENS/ELS VA PARIR!!!

Ahir estava sopan, tranquilament, quan vaig sentir de refilón, que el Govern de la Generalitat, havia aprovat els pressupostos per l'any 2009, i em vaig preguntar, com? si no saben quan els hi tocarà dels pressupostos de l'Estat... o és que potser ja tenen un acord, i volen marejar una mica més la perdiu?? vamos, que estaran tot el Nadal donant per on joemse amb el finançament!!!

En fi, com sempre, "el cuento de la lechera" serà la base per fer números, i a fer el que puguem... o el que volen, perquè fan el que volen, i cada 4 anys a prometre coses que despres no faran, LAMENTABLE!!


(com podreu veure, estic una mica cremat amb la classe política...)

13.12.08

Futbol... ¿y tú de quien eres?

(Ja li vaig prometre al Sergio que parlaria de futbol fa més d'una setmana... però he estat força liat!! va per tu, amic!!)

Quan mirem un partit de futbol, els que som frikis com jo, ens fixem en moltes coses que d'altres, per ignorància, o bé perquè són persones "normals", no veuen... a vegades, penso que és una pena, d'altres, i specialment, quan tens algú amb qui comentar els "detalls" i on va estar i que va fer "X" jugador, disfrutes com mai,... bé és cert, que aquesta complícitat la tens amb poques persones... pero s'agraeix!!

M'agradaria parlar dels "estils de joc", dels "sistemes", i de tot allò que ho envolta. M'agradaria classificar-los en quatre grans grups: els EQUIPS, en majúscules, on tots tenen un gran rol, i són imprescindibles; els que viuen d'una GRAN INDIVIDUALITAT (allò de la crackdependencia); els que no saben ben bé a que juguen, però guanyen; i els ultraequips defensius, bàsicament, amb denominació d'origen italià (o inspirats en les seves "tesis").

Evidentment, tots prefeririem tenir un EQUIP, però està en l'entrenador aconseguir-ho, o intentar-ho, però molts cops, la discutida figura de Director Esportiu (o en altres nomenclatures que té...), no et dona per fer un equip. Potser relacionem els equips, amb el futbol germànic, tot i que en aquest cassos, crec que bastant faltats de tècnica, i vivint més de l'ordre i el rigor tàctic. El que si es cert, que les grans individualitats, et donaran partits, inclus alguna Copa, però, dificilment una Lliga, i a final de temporada et demanarà carinyu, o s'arrimarà a un altre club més carinyos, a part de ser un polvorín dins la plantilla... Els equips que no saben al que juguen, em causen certa simpatia, no saps mai si són defensius, ofensius, si volen la pilota, si juguen directe... són equips eminentment anàrquics, i que tenen una qualitat per mi força clara (si es sap treballar bé, obviament), que saben jugar a dominar el partit, i també saben jugar a patir per guanyar el partit, tot i que, molts cops, no trobem cassos com aquest, i ens trobem que són molt bons en una de les dues coses, però no en les dos i llavors si que pateixen... però de veritat!! Finalment, els equips que juguen al catenaccio, no m'agraden, tot i que sempre m'han agradat els equips ordenats, no s'ha de confondre, a la meva forma de veure, ordenats amb defensius, hi ha equips que són ordenats, però són ultra-defensius, crec que aquest equips es donen quan no tenen un jugador o varis, desequilibrants i que juguen amb l'error del rival, el que tots coneixem per Catenaccio!!

Posaré uns exemples de cada equip, i inclús alguns equips que penso que són "petits" híbrids dels estils. Per mi, el primer EQUIP, segurament el trobariem en les primeres seleccions alemanyes que van despuntar en les dècades dels 70 i 80, equips que partien de la serietat darrere, on cadascú sabia el que havia de fer, i els automatismes eren molt bons.

Pel que fa a la dependència d'una estrella, per mi, el màxim exponent és l'Argentina de Maradona, tot i tenir grans jugadors, tots "jugaven" per Maradona, i Maradona jugava per tota Argentina (que filosófic m'ha quedat!!).

Pel que fa als equips anàrquics, penso que trobem 2 grans exponents, i en el seu terme ultra-ofensiu, la Brasil de Pele-Garrincha-... on l'atac era l'única forma d'entendre el futbol, i l'Holanda de la dècada dels 70, on el gurú (del Barça i de Tv3) Cruyff i els seus compatriotes jugaven al futbol total... sense posicions, podriem dir que era un futbol Hippie?? Segurament, i cronologicament no està massa lluny del "moviment".

Pel que fa al Catenaccio, penso que no cal dir res més... Itàlia, abans, ara, i sempre... amb molt bons resultats... però poc brillant, a mi no m'agrada massa, però li se veure el "valor" i penso que és fruit de les propies limitacions de l'equip, i per tant, contra la naturalesa de l'equip, no hi podem fer res.

Actualment, i dins de la globalització, ni els alemanys són tant ordenats (només cal recordar el gol de "The Kid" a l'EuroCup), ni els holandessos juguen al futbol total, ni argentina juga només per un jugador, ni Brasil ataca... amb prou feines corren..., i... bueno, Itàlia, sempre serà Itàlia (TOMA TOPICAZO!! com allò de que la Vella és la Vella).

I trobem grans híbrids... el Liverpool, per exemple, és un equip camaleón, són dels que saben patir quan toca, i dominar quan ho requereix la situació; el Madrid, que no saps a que juga, però guanya (habitualment), el Barça, que juga com un equip al futbol total; el Manchester, que juga com un equip, amb un CRACK (tot i que per a mi, només és un posturillas i un filigranas); el Madrid dels Galàctics, jugava amb 5 tios que defenien (bueno, roberto carlos no massa, però tenien a Makelele, i una cosa que li penava... diuen les males llengües) i atacava amb 6 (perque a part de Zidane, Raul, Ronaldo, Figo y Becks, s'hi afegia Roberto Carlos)... i molts altres que aniria dient...

Però, quin sistema és el millor? Doncs, està MOLT clar, el que faci que la pilota entri, i el que faci que marquis un gol més que l'equip contrari... ja sigui jugant ordenat, al futbol total, amb l'estrella de torn o al catenaccio... però quin us agrada més a vosaltres?? A mi el que em faci disfrutar... i quan juga el Nàstic, quan guanyi el Nàstic (i si és amb trampes... pos eso...)


(Per cert, faig la meva propia porra per aquesta nit... 3-1, i un partidàs... que al final, és al que realment ens importa als que mirem el futbol perquè ens agrada...)

1.12.08

L’apropiació indeguda…

A part de ser un delicte, l’apropiació indeguda és el que fa una de les entitats tarragonines veina nostra. Ja fa temps que creuen que una cançó que entonem tots els tarragonins allà on anem, i especialment per les festes de la ciutat, és seva. A més, la dubtosa imparcialitat dels mitjans informatius de “referencia” a Tarragona, fa que tot allò que fan uns, sigui magnificat, i el que fan uns altres, doncs sigui important, però no arribi a les quotes d’audiència que tenen altres, només cal veure, que el dia desprès de descarregar l’any pasta el 3d9f, no sortia en portada una imatge del CASTELL, sinó la celebració de l’arribada del pilar caminan... bé, és un criteri discutible.

Potser és que no som tant “guays” (o cool, com dirien d’altres), potser és perquè no som políticament correctes, o potser és, perque ser dels “altres” és ser dels bons, i a mi, sempre m’ha “posat” anar a contracorrent. Si, perquè n’hi ha que s’apunten només a carros guanyadors, ser dels “bons” és relativament fàcil, quan les coses van bé, tots van a una, como els de Fuenteovejuna, i quan les coses van malament, desapareixen, com si no haguessin existit. Els “dolents” sobrevivim com podem, aguantan durant moles anys les paraules de menyspreu, i les bones actuacions, sobrevivin com bonament podiem.

A més, es comparen amb civilitzacions mitològiques. Si, una cosa força extranya, sembla que els mites mai ens abandonaran, però molts cops els mites cauen (va amb doble sentit, obviament), i cauen sota la dominació d’una cosa que al principi no pretenden tenir en consideració, qui s’haguès imaginat que la gran potència bèl•lica que va dominar la zona més oriental del Mar Mediterrani, cauria en mans d’una ciutat fundada pels dos fills de Mart (bé, només un, que a l’altre se’l va carregar el seu propi germà), que van ser amamantats per la lloba Luperca, a la vora del riu Tíber?

A més organitzen festes amb DJ propi!!! Que segurament no deu pagar drets d’autor.

I finalment, diuen que la nit és JOVE??? QUE COLLONS HA DE SER JOVE!!?? La nit és del Chartreuse, dels Gintonics, i del Vodka!! els que no s'han de rallar són ells...

Obviament, tots sabem per qui va tot això… és que em toca molt els ous que es creguin el centre del món uns que feia anys que no feien res, que a més es considerin amos i senyors d’una cançó, que a sobre tinguin tot el suport dels mitjans, i que a sobre es creguin no se qué de fa no se quanta anys... txavals, que no sou ni la meitat del que ereu!!!

Doncs mireu, "juanchis"!! Nosaltres tenim el “Matalassers, matalassers!!”, no ens calen mitjans de (in)comunicació per donar-nos bola, ja que tenim 5 blogs on fer-nos palles mentals (Saguès inclòs, i podriem afegir-hi el del Jordi Andreu al WebCasteller), i a més, ens podriem identificar amb Roma, els quals es van carregar als “tios duros” del S. V aC, i no tenim DJ propi, però tenim als terroristas, que o bé rapegen, o bé ens posen música de dubtos gust. I a nosaltres no ens calen mil festes per ser els més guais de Tarragona, les festes que ens montem a qualsevol lloc ja ens fan tenir aquest estatus… i per això tots els que venen desde fa poc ens em/s’han enganxat, perquè les jerarquies, antiguitats, i posicions, desapareixen quan acaba l’assaig… perquè més que una colla de castellers, som uns amics que fan uns CASTELLS que te cagas!!!

Si avui ja m’havia aixecat amb ganes de gresca, al llegit el diari de tarragona, no us podeu imaginar com m’he posat… no, no catxondo… m’he posat a 1000 per hora, pero que podem esperar d’un tio que celebra el 3d9f i el 5d8c dels baietes (si, perquè aquí son baietes!!!)… boicot al Diari de Tarragona!!!

No ens embaucareu… hombre ya!!


(uffffffffffffff… volia censurar algunes coses, per no ferir sensibilitats… però que collons… a nosaltres ens ataquen cada 2 x 3, i sembla que només fotem l’altre galta perquè ens tonin a donar…)

(si, m'he calentat molt... però no n'hi ha per menys...)