24.11.08

Coses de cap de setmana... o no!!

Bueno, ara podriem dir que estem al primer cap de setmana sense castells (entes com a grans actuacions) i ja només ens queda l'assamblea als Xiquets per finalitzar la temporada.

És aquell moment de l'any en que s'han de buscar nous alicients, i jo, i molts més, l'heu trobat en un fenòmen, el Facebook.

Podriem dir que és un fenomen que mou masses, de fet, ho afirmo. Jo no hi volia entrar, però m'hi vaig veure obligat, ho direm així, l'alicient de jugar a bolos i picar-te amb els amics, ha sigut un bon alicient, i l'excusa perfecte (al final, he vist que no hi ha lloc al pique, l'Eloi es mostra intractable).

Aquest fenòmen, té la pinta de ser un lloc on et trobes i on comparteixes coses amb amics que veus molt sovint, i amb d'altres que feia messos, anys,... inclús per als més grans, dècades!! I crec que és el lloc on s'organitzen, de forma frustrada, obviament, i com totes aquestes coses, sopars de promoció, de fet, faré la prova, i n'organitzaré un dels que vam acabar a Lestonnac l'any 2006, m'hi aposto un pèsol a que aquest sopà no s'organitza!!

He vist una gran organització matalassera, com no podia ser d'altra manera, estem a tot arreu!! Seguidors de N'Gal (Digno sucesor de Maradona, li diuen), del Nàstic, de Tarragona, contra Aznar (per cert, amb declaracions desafortunades un altre cop, aquest cap de setmana), i de Catalunya... però quin és l'objectiu de tot això? Gent, que encara està més aburrida que els que ens unim a tot això... perque en alguns cassos poca útilitat li veig. Que passa, que li enviaran una carta a l'Aznar dient-li que tots nosaltres estem en contra d'ell? voleu dir que no ho sap? De moment, l'únic que ha mostrat la seva utilitat és el dels Xiquets, en el que el Pep (Josep, que no l'havia reconegut!) Martí ens informa de coses interessants, 10 punts per a tu, Pepoak!! (t'emplaço a que obris un debat sobre paraules a les que li podem afegir el sufix -oak)

A més, aquest cap de setmana hem viscut la màxima expressió del fanatisme/hooliganisme dels argentins. El que ja es preveia com una encerrona, no va ser tant, i no va ser per ganes del públic, sino perquè els jugadors argentins van mostrar un nivell molt baix, sobretot Del Horto (Xiste fàcil, ho sé) que és va borrar a les primeres de canvi. Això si, la "guassa" dels argentins, amb el "Fernando tiene miedo", el "oe oe oe, gordo gordo", "vamos chucho, vamos, que hoy ganamos" ha deixat clar que són uns figures, inclús per un esport de "senyorets" com el tennis.

I el dissabte a la tarda vam viure una nova sessió de Ferranditis, si, aquell mal endèmic que pateix el Nàstic quan juga fora de casa (especialment), juga de fàbula, té el control total del partit. Però a la segona part ens rajem, i enlloc de posar a algú perquè l'equip s'estiri, no, esperem a quedar-nos amb 10, al minut 75 fa el primer canvi, treu a N'Gal, i tot i que no en sigui un fan real (més enllà de la gràcia del Facebook), l'únic que creava perill. Amb tot el carinyo cap a Moises, Ferrando, pensaves que "l'equipo" jugaria a la contra amb ell? Diumenge, un altre episodi del patiment... que hi farem!!

Altres coses a dir, és que ja tenim Local, pis franc, meca, ferreteria diego (no sé si era exactament aquest nom al final), o com li volgueu dir, haurem de crear un grup d'estos també, oi?

Queda descartat, totalment fer la mitja, si ja ho tenia dificil perque no hi ha dorsals, i perque he entrenat poc les darreres dues setmanes, juga el Nàstic a les 12. Amb tot, ànims a tots aquells que decidiu fer-la, intentaré posar-me a un punt del recorregut!!

18.11.08

El got mig ple III (i final)

(Última part de la meva visió de la temporada... així em deslligo, i puc anar opinan lliurement de coses que passen, l'he retallat una mica, no tenia ganes de recordar segons que... em quedo amb tot allò bó... sempre!!)

La següent actuació, ja tornava a ser de força entitat, a una plaça històricament força matalassera, i penso que no vam decepcionar, és més, vam il·lusionar, i molt!! Vam fer la primera clàssica de 8 (amb el 2d7 amb el folre a terra) i després... ai després... va ser espectacular, i alguns encara maleïm que no haguessin sonat gralles en cap moment, era un preludi del que veuriem per Sant Magí, només una petita mostra del que erem capaços de fer, a més, recordo que el divendres anterior, haviem fet una molt bona prova de 5d8, i semblava que potser apostavem pel 5 de cara a la Festa Major petita, i inclús, alguns amics baietes havien preguntat la nit anterior, i així els havia respost (recordem, ells cridaven als quatre vents el 4, i potser el 3, petit incís tocagüebs). Penso que aquella mateixa nit, vaig viure una de les escenes que tant havien imaginat molts Xiquets, i que, perquè negar-ho, a mi em va fer molta gràcia, us situo, vaig anar a la plaça de la Font amb els meus amics, i anant cap a casa, vaig passar per davant del local de la jove, i em vaig tornar a creuar amb els amics amb els que la nit anterior havia parlat, però en aquell moment, la patxoca que feien la nit abans, havia desaparegut, ens tenien por, i obviament sabien el que havia passat als Pallaressos, la millor pregunta va ser: “Si feu o el 3 o el 5, només en fareu un, veritat?? Digue’m que si, si-us-plau?”. La meva resposta va ser clara: “Potser només fem el 2d8f, recordeu que de moment, només s’ha carregat aquest any”, i vaig marxar cap a casa, ja ho havia vist tot aquella nit!! (i com diria Michael Robinson “Pescao vendido”).


Després, 10 dies d’intens treball al patí, inclòs algun assaig especial, molta gent al local, molta gent nova (els del “boom” de l’any anterior, ja haviem deixat de ser les “estrelles”, i passàvem a ser una simple anècdota, ho torno a firmar per l’any que ve, palabra!!), ens enfrontavem al GRAN DIA, el dia D, l’apocalipsi, com li volgueu dir...


Després de cumplir una de les tradicions que més m’han agradat del món casteller, i en especial, dels Xiquets, anar a esmorzar, ens vam plantar al pati sent molts, i els que faltaven per arribar. El Jeroni, ens diu que sortim de 2, DESCARREGUEM el TRESDENOUAMBFOLRE i acabem amb el 4d8.


Anem segons, el nostre primer castell del dia 19 d’agost de 2008 també serà recordat per sempre per mi, vaig debutar a un folre, sense haver pujat mai (ni a cap assaig), he d’agraïr la confiança del Jordi per fer-me pujar, les paraules dels meus amics Oriol i Homer tranquilitzant-me, i com no, del Pere i del Toni, que em van mostrar la seva absoluta confiança, recordant-me els assaig amb el folre a terra, i que allò seria igual; a més, durant el castell, mirava al Joan, que estava fora, i que en tot moment em va donar una sensació de confiança, i només quedava sortir del folre, per baixar a terra... “només”... el primer pensament després del 2 va ser: “Si el 3 ens va com les sensacions que he tingut al folre del 2, el descarreguem!!”. En la mateixa primera ronda, la jove cau de 4d9f, realment, una hostia força lletja, i que sincerament, des del principi no feia massa bona pinta.


Segona ronda, calculo que sobre la 1a del migdia, ja estavem tots, per si algú havia arribat tard, a més, feia uns dies, que davant l’intent que fariem de 3d9f per Sant Magí, li havia comentat al meu pare que només em preocupava que no fòssim prous, però la seva resposta va ser força alentadora: “Als Xiquets, sempre els ajuda molt la plaça, a més, sempre s’ha dit que per Sant Magí teniu moltes més camises, gent que no se la posa mai, i que per Sant Magí és especial per ells”. I a part de l’ajuda dels Xiquets del Serrallo, d’alguns Castellers d’Altafulla, s’ha de dir, que hi havia molts castellers d’altres colles (segons m’han dit els meus companys que els coneixen, i que pujaven al “forru”) que s’havien posat a la nostra pinya, i 3 americans que vaig fotre al meu costat, i amb el meu anglès o quelcom similar, els anava indicant com anava el tema... jo penso que era l’adrenalina que parlava per mi, no ho entenc, no hi trobo cap altre justificació. Sobre el 3, doncs recordo molts canvis de peus, molts crits, sentir l’aleta, més crits, i més canvis de peus, però amb un resultat ESPECTACULAR, que us he d’explicar, i més quan vaig veure el video, la defensa del castell, per part de tronc, folre i pinya va ser espectacular, la festa, suposo que la recordeu, somriures, llàgrimes, felicitat, abraçades,... En tercera ronda, vam descarregar el 4d8. (Per cert, l'imatge del 3d9f és en primicia, no l'havia fet públic encara, i només, penso, que l'havia mostrat a algun amic... en tinc d'altres d'aquesta prespectiva, si les voleu, digueu-m'ho)


A més, després de l’actuació, feia un any que havia entrat a la Colla, i mare meva quin any, realment, he tingut la sort de viure casi la millor época de la història de la Colla, de la MEVA Colla, i n’estic orgullòs, com us n’haureu adonat.


Vam guanyar el primer títol de la temporada, la Copa, per a molts una competició menor, però diriem que pocs cops els Xiquets l’havien guanyat d’aquella forma (potser en els anys en els que s’havia fet el 5d8 o quan el primer 2d8f arribava de forma molt justeta), però descarregan el 3d9f. Crec que és l’event col·lectiu en el que he pogut participar de forma activa, que ha tingut més importància, i n’estic segur que no serà l’últim, només em queda a tots agrair-vos tot això, gracies amics!!


Als 10 dies d’haver descarregat “La petita joia”, tornavem als assajos, amb la mirada posada en la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra, amb un clar objectiu, fer el 2, 3 i 4 de 8 per primer cop aquesta temporada en una mateixa diada, fet, si més no, curiòs. Després d’uns bons assajos, i de veure que seriem gent, ens plantegem seriament fer el 2d8f a La Torre, i a això que anem un bon nombre de camises, en primera ronda, el nostre 3d8 (el PARE dels castells, Enric “Gurú” Guim dixit), i en segona ronda afrontavem el repte de la jornada, el 2d8f, em sembla que tot i haver anat a fer aquest castell en aquesta Diada, alguns en tenien força dubtes, i penso que això és el que ens va fer només carregar aquest castell, realment, penso que els 2 últims anys no em tingut sort amb el 2 a La Torre, però segur que l’any que ve hi tornarem, i n’estic segur que triunfarem!! En tercera ronda, es descarta el 4d8, i fem el 5d7, amb vistes de pujar-li un pis per Diada de Festes, o per Santa Tecla.


La setmana següent va ser super intensa, amb molts assajos, dimarts, dijous i divendres si no vaig errat. Especialment bó, com no, va ser el de divendres, on vam fer una d’aquelles coses que et fan estar 2 dies amb un somriure tremendo, vam posar quints del 4d9f, però d’una forma bastant... com dir-ho... amb la punta, com aquell qui diu, jo anava d’agulla, amb el Sergio, i realment, estàvem de conya, i recordo el somriure de l’agulla que anava mirant a l’escut (de la rengla d’esquena a l’escut, que quedi clar), ho recordes, company? A més, el Joan Sala i el Jordi Conesa (i no sé si algú més), van organitzar un macro-esmorzar pel dia 14 al matí, i erem casi 70 si no vaig errat, a les 9 del matí ja erem 70, xecs!! tots junts, amb un sol objectiu... el que va passar despres, no tinc ganes de recordar-ho, i penso que amb tot, no ens ho mereixiem... vam passar una santa tecla fotuda, molt fotuda, tot i que ens vam anar animant a mesura que passaven els dies, per les bones noticies que rebiem, i perque els crios també responien... però... tants canvis, en tants pocs dies, és complicat, però penso que ens em de quedar amb la gent que erem, i amb la gent que podriem haver arribat a ser si tot haguès anat bé...


Vam preparar el Concurs amb dos objectius molt clars, el 2d8f i el 3d9f. I ens vam presentar a la renovada plaça de braus, sent molta gent, amb molts que debutàvem al mal-anomenat “Mundial de Castells”.


Vam sortir de 2d8f, com a pas previ per assaltar el tresdenou, però la cosa no va anar com havia d’anar, és cert, que des de bon començament la cosa havia anat malament, i estavem força malament, molt haviat vaig haver de treballar, però penso que ens va faltar un punt de ràbia, d’orgull, i de collons per defensar-ho, però es que haviem entrat en una dinàmica que era negativa, i casi no ens sortia res bé. L’opció de sortir de 2, i no de 4, és una opció que van decidir que fós així, a mi no em toca discutir-ho, perquè ja he dit que no en sé de castells, i jo, fins que es demostri el contrari, sóc un “mandao”. Així, que també ens vam quedar sense Champions, i a mi, em feia molta il·lusió, però em quedava amb que el Moi havia fet el seu primer 2d8f, i que al cap de 2 anys, hi tornariem, i qui sap, si fariem alguna cosa gran,... molt gran!! Per cert, petit afegitó al tema, aquest diumenge passat vaig anar amb els crios a Port Aventura, vaig passar moltes hores amb el comando terrorista (ells s'autoanomenen així per allí on van, ja), i vam parlar molt sobre el tema, i em van explicar una cosa que jo desconeixia totalment, i potser la gran majoria de vosaltres també, es veu que quan vam decidir no anar a pel 3d9f al concurs, el Moi es va emportar una emprenyada increible, no ho entenia... bé, n'estic segur que ben aviat en farà un d'aquest, i es treurà l'espineta que té clavada... en té ganes!! (i els més grans també, per molt que es queixin sempre... tenen moooooltes ganes de fer coses grans!!!)

Després del Concurs, només ens quedava la Diada de la Colla, on l’any passat haviem descarregat el 5d8, i aquest any, no es presentava tant bé, ens ho vam pendre com una forma d’acabar la temporada d’una forma digne, i a més, vam descarregar (per minuts) el primer 3d7a a Tarragona, i amb un assaig (nosaltres no necessitem setmanes per portar un castell no-habitual a plaça, petit incís).


I ara la pregunta del millón, i el títol, a que vé? Doncs molt clar (almenys per mi), vam fer un primer tram de la temporada molt bó, genial, espectacular,... i despres vam afluixar, però perquè no ens quedem amb lu bó? Quan vam tenir el “problema” el vam solucionar, amb més o menys sort, i si que potser amb més previsió no haguès tingut la magnitud que va tenir, però no crec que ningú s’ho esperés això, sincerament, i tampoc em toca a mi buscar les solucions, només animar a tots a que quan toqui, seguim treballan i amb treball, assolirem tots els nostres objectius.


Perquè veig el got mig ple? Doncs perque vam fer un 3d9f descarregat, un de carregat, i per l’any que ve tenim més ganes de tornar a on ens mereixem, perquè tenim uns crios que valen un Imperi, i perquè com sempre que miro el meu got de Chartreuse, penso que encara que s’acabi, algun simpatic/a cambrer/a me l’omplirà de nou, i tornem a començar, així que ens veiem la pròxima temporada, amb ganes renovades, perquè...



TORNAREM A SUFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER!!! I QUE NINGÚ HO DUBTI, CULLONS!!!



(suposo que alguna valoració exclusiva faré d’alguna actuació, o ja veurem, però no de tota la temporada, again, no sabeu el que he arribat a escriure, i a re-escriure...)


(gràcies per la paciencia)



VISCA ELS XIQUETS!!! VISCA NOSALTRES!!!

11.11.08

Cacicada a ... VILAFRANCA!!

Trenco una mica amb el tema que portava fins ara, perquè he vist un tema que volia treure, i que de moment he vist que cap Blogger de referència del món casteller l'ha tret.

No sé si us heu enterat, però es veu que la junta de la Coordinadora (CCCC) s'ha plantat, ha organitzat eleccions, amb un clar objectiu, fer fora a Vilafranca de la Junta, i sembla que ho han aconseguit per una amplia majoria, amb tots els vots a favor, excepte de Vilafranca, obviament, i amb l'abstencio de Capgrossos (Tema d'amistats i tal... no?). N'hi ha que opinaran que s'ha fet malament, i tot el que vosaltres vulgueu, però he de reconeixer, que el móment, pot semblar més oportú, que a mitja temporada... potser les formes, si que no han estat les correctes, però sembla que ha estat un tema liderat des de Valls, i potser no són els que més "tacte" tenen...

Els motius semblen clars, l'utilització de la protecció bucal per la canalla (anant a la seva, i sense avisar a la resta de colles) i la difamació d'imatges amb el casc per a dossos, quan es veu que no ho podien fer.

Sembla que en els 10 últims dies se'ls hi ha girat tot als Vilafranquins, despres d'un gran Concurs, amb l'"affaire" Colomera (que si el gos està malalt, que si no ha dormit, que si va a fer rovellons,...), la caiguda de 4d9, l'i3d9f, el 2d8fc, i ara això...

Potser és que se'ls ha col·locat al seu lloc com institució, no com a colla, ja que són els numero 1, clarament (en quant a punts, abans que algun Guim em salti, nosaltres som els millors!!), perque... oi que tots recordem el tema d'Altafulla?

Servidor, poc coneixedor del món casteller, i especialment del tema CCCC, pot treure poques conclusions, i m'agradaria que tots vosaltres m'il·lustressiu, si podeu, amb dades, cosetes i demés comentaris que en tingueu sobre el tema.

A més, així aprofito, i sóc el 1er en treure-ho... sóc l'"ESTA PASANDO" del món casteller, a veure que en diu la Patiño!!

Vosaltres direu...



(en breus torno al moment apoteosic de la temporada, però així li dono, potser, més intringulis al tema...)

7.11.08

El got mig ple II

(Segona part de la meva particular visió de le temporada)


Acabat aquest tram de temporada, que personalment, crec que puc valorar-lo com a positiu, ni molt, ni poc, positiu, simplement. Afrontàvem un tram de temporada força importan, que finalitzava amb l’arribada del primer gran objectiu de la temporada, i que en símils futbolístics, podriem considerar la Copa del Rei (o de la Lliga, o com li vulgueu dir,...),... tocava preparar-se per Sant Magí (la PELL DE GALLINA cada cop que passo per la plaça de les Cols i recordo moltes coses,... ja hi arribarem!!).


La primera eliminatòria era lluny, un Maspalomas o Lanzarote, o Pontevedra (que no va ratllat, recordem, per molt que Los lunes al sol t’ho faci imaginar, Eloi), actuavem a Vic, en aquella plaça que sempre surt a l’hivern al temps de TV3 (la teva? la nostra? Diria que la del Barça), i sorprenentment, hi vam anar molts, tants, que vam portar la mateixa actuació que San Jordi (us havia avisat de que la repetiriem molt!!), i amb canvis significatius, i molt importants per alguns (en quan a valor simbòlic), fer un 3d8 als Xiquets de Tarragona sense el Quico, és un fet a destacar, i també el vam fer sense el Pere. Va ser la típica eliminatoria, on amb futbol, jugarien els xavalets del “B” i els no habituals (mai millor dit, amb el 3d8!!). On a més, vaig ser testimoni d’un dels fets més còmics que m’he trobat de moment en el món casteller. Quan un dels Sagals d’Osona (no recordo si era un segon o un terç), quan estaven quadrant el 4d8, i el tenien ben apamat, davant la pregunta del cap de colla de si l’havien de tirar amunt, la resposta va ser clara: “Estem bé, però jo no estic recte amb la paret!!... avall”. Shit litlle parrot (caga-t’hi lluritu)


La segona, era més apropet, a més, amb un lloc amb força ambient matalasser, on hi pensàvem portar totes les figures matalasseres, perquè el públic disfrutès, i nosaltres mateixos, que collons!!! A més, després de les actuacions de l’Eloi, presagiant un 2d8f ratllat a Altafulla... a veure qui li deia que no!! I a això ens hi vam posar, gent als assajos, amb ganes, i collons, perquè no dir-ho també!! I va passar el que havia de passar... Altafulla és un lloc maco per fer-hi castells... quan no plou!!! (O no Eloi?). Servidor, estava treballant, penden del mòbil... i veien com diluviava, ja va pensar el que finalment va passar, actuació suspesa, i tots amb la sensació d’haver perdut una gran oportunitat per demostrar que els Xiquets estavem “on fire”, i ho seguiem estan, però no en teniem la demostració material.


A més, per si la cosa no fòs prou desanimadora, el dia següent haviem d’anar a Premià, i vam anar 4, vam fer una actuació poc digna per una colla com nosaltres. 2d7, 4d7a (on vaig debutar de 1er dau, imagineu-vos si n’erem de poquets!!) i 3d7, no fan per una colla que el dia anterior volia assolir el primer 2d8f de la temporada (no toco més el tema, perquè em consta que el Ru el vol tractar, i no seria plan d’usurpar temes).


A continuació teniem 15 dies per preparar l’actuació de Maria Cristina, i es van obrir nombrossos debats a la Colla, ja que si voliem fer algo per Sant Magí, semblava inevitable haver fet el 2d8f abans, així que es plantejava fer-lo a Maria Cristina (amb Xiquets de Reus i Serrallo), o bé, als Pallaressos (amb Altafulla i Serrallo, genoll-flexió per les “Figues from another paner d’allí!!).


El fet, fou que la tècnica, i en vistes de les ganes de la Colla i dels assajos que feiem, es va decantar per fer-lo a Maria Cristina, a la primera oportunitat després de la perduda a Altafulla (l’Eloi encara se’n maleia per llavors, n’estic segur!!). A Maria Cristina, ens vam presentar amb una bona quantitat de camises (i algunes d’elles, amb poques hores de son a sobre, però al 100% per afrontar EL repte del dia, i de la temporad, fins al moment).


Vam sortir de 4d8, fet estrany en nosaltres, i no recordo si va ser el Gerard, o algú altre, que va dir que aquell 4d8 no semblava dels Xiquets de Tarragona, obviament, ho va dir en positiu (i si no vaig errat, amb algun canvi a terços i a quints respecte a l’any anterior). En segona ronda l’objectiu, que podriem dir que només es va quedar a mitjes, només carregat, però semblava i donava la sensació, i de fet era així, que per Sant Magí no hauriem de debutar de 2 castells amb folre (ja que s’obria l’opció de ser conservador, i anar a pel 2d8f per Sant Magí, i segons com anès, fer el mateix amb el 3d9f). En tercera ronda, un discutit 3d7, jo en aquell moment estava tant cansat (de la nit anterior, s’entèn), que si m’haguessin dit que anès cap a casa, ho haguès agraït. Aquí ens haviem trobat amb la primera eliminatòria difícil, que podem dir que haviem solventat bé, no tant bé com voldriem, però l’haviem solventat.


La setmana següent a Vespella va ser una actuació de “divertimento”, i sense més trascendència, i on vam poder descobrir un poble, almenys jo (si, ho sé, sóc molt ignoran en aquest sentit, conec els pobles, per haver-hi anat a jugar quan era petit). Clarament, ens havia tocat “jugar” amb la revelació de la Copa, i ho vam superar com un tràmit més dins del nostre pas ferm cap a la cita de la Plaça de les Cols.

5.11.08

El got mig ple I

(Primera part de la meva particular valoració de la temporada, m'està quedan molt llarg, i ho faré en petites dossis si us sembla)


Bé, com a tothom, em toca fer la meva valoració particular de la nostra temporada, la meva primera completa com a membre dels Xiquets de Tarragona. Com que considero que no en sé de castells, o si més no, no tant com d’altres, i entre d’ells els altres 3 bloggers matalasser que hi ha, faré un símil amb el futbol, de la qual cosa, penso que si que en sé, o si més no, en tinc més experiència, i en puc parlar amb més soltura (a més, potser així enganyo al Jeroni “Faraonet”, i també opina).

Com que em considero membre d’una colla GRAN (amb totes les connotacions que això implica!!!) penso que com tot equip de futbol gran, aspirariem a guanyar totes les competicions importants, Lliga, Copa i Champions. A més, també trobem altres competicions de les denominades menors, la Supercopa, la Supercopa d’Europa, i d’altres que tenen menor importancia, però que ajuden, al final, per fer balanç. Fent aquestes petites apreciacions, em disposo a fer la meva valoracio. A més, com les comparacions són odioses, no em miraré en d’altres colles, excepte quan ho consideri oportú, i quan ens doni com a objectius assolits o no, ho faré d’una forma victoriosa, o no.

(Prego que tingueu present que mai havia viscut un inici de temporada, i per tan, les comparacions amb el tram de temporada que no havia viscut el 2007 es basa en les explicacions que m’han fet tots els meus amics i la resta de companys castellers de la colla, així que hi pot haver algun error, gràcies)

Bé, vam començar la temporada, com suposo que es comencen totes, amb poca gent a l’assaig, amb el rodatge típic de la canalla (els CRACKS reals de la colla, per molt que d’altres es creguin que són ells!!), amb l’iniciació d’alguns futurs castellers (Exemples: el Xavi i el Sergio en són 2 clars exemples). Sempre de reüll mirant la Diada d’inici de Temporada de la Colla (amb Fideuà inclòs!!), podriem dir que el primer torneig d’estiu, estil Teresa Herrera, Ciutat de Palma, Torneo Naranja,... (en aquest punt, emplaço a l’Eloi, o a qualsevol altre, perquè tregui un tema ell mateix, o bé m’en citi d’altres que no vull o puc recordar ara mateix). Però abans, teniem els 3 tipics partits de pre-temporada, dos amb uns equips amateur d’uns poble qualsevols (selecció de solters contra casats, en totes les ocasions), i després, jugàvem amb el 4rt classficat de la lliga holandesa (un Willem II, un Roda, o quelcom similar) i l’equip del poble organitzador (que cadascú relacioni les colles amb qui vulgui, sempre de bon rollo ;) ). Les actuacions amb les que em refereixo, són, primer, al Serrallo, al partit del CBT, al Nou Estadi, en un partit del Nàstic (on vam palmar contra el Numància al final, i on vaig debutar d’home de darrere al 3d7, primera petita efemèride personal) i posteriorment amb Castellers de Barcelona i Xiquets del Serrallo, on vam fer la primera actuació de 7 de la temporada (amb un 5d7 inclòs).

Amb aquesta actuació, en la que penso que vam sortir satisfets, vam començar a treballar en vistes del primer torneig/objectiu de la temporada... portar el 3d8 per Sant Jordi!! I ho vam assolir, a més, que el vam acompanyar d’un altre 5d7 (fet que ja pulveritzava els registres de l’any anterior sobre el 5!!) i del primer 2d7 de l’any. A més, feiem una de les actuacions més repetides durant l’any. Diriem, que a la Supercopa vam guanyar. A més, una altre efemeride personal, vaig debutar d’home de darrere en castell de 8, fet que es repetiria durant tota la temporada moltes més vegades.

Després d’assolir el primer 3d8, vam anar al poble veí (de cuyo nombre no quiero acordarme), on, tot i ser força gent, es va decidir fer debutar al Moi en un 3d7, amb bon resultat, a més, el Xavi va fer el 5d7 a segons, si no vaig errat en ambdos cassos.

Tot seguit, viatjavem a Vilafranca, amb els Namber Guan del món casteller, on vam repetir l’actuació de Sant Jordi, i on vam poder ser testimonis d’escenes, si més no per mi, curioses, el Fèlix Miret fent el seu espectacle amb el pilar de 6, i el David Miret, davant d’un 2d8f cridar als quatre vents que allò ja era “Torre de nou!!”.

La següent actuació, ja era la de Sant Joan, on pensàvem fer la primera clàssica de 8, tot i que, el 4 se’ns va atravessar, i vam fer dos intents desmontats, que van servir perquè la tècnica va poder veure alguns petits defectes que calia pulir, i finalment, vam repetir l’actuació de Sant Joan, semblava que els Xiquets no haviem evolucionat en 2 messos, però de fet, si que haviem treballat, i molt!! Haviem començat a pujar el folre del 2 casi cada divendres, fet insòlit segons expliquen molts, i inclús algun cop el 3, així que allò va ser una petita passeta enrere... o si més no, no vam seguir abançant com voliem, perquè ni vam caure, ni vam patir un cop moral negatiu. A més, ens trobavem, amb una actuació per Sant Pere al Serrallo, amb aquests i amb Vilafranca, que ens serviria de revalida, per mostrar el 4d8 a plaça, despres d’haver-hi posat més enfasi en els darrers assajos.

En aquesta actuació, es va donar un cas curiòs, si més no, per mi. Era quan jo estava treballan al Mercadona, i aquella setmana anava per la tarda, fet que, a priori, m’hauria d’impedir anar a l’actuació, però unes angines, em van privar d’anar a treballar (OOOOHHHH quina penaaaaaaa!!!) i vaig poder anar a l’actuació, això si, sense camisa, i sense entrar a les pinyes, i haven d’estar a fora, sense dir res, i ... ufff, va ser dur companys, per sort, tot va anar bé!!



3.11.08

Oh benvinguts, passeu, passeu...


(Amb música de fons "tachin tachin tachin, parrapachin pachin pachin", amb un señor amb bigoti, bigoti espès, amb una veu greu i amb molta amabilitat "Pasen y vean señoras y señoras, niñas y niños, marcianas y marcianos, seres del mundo en general... un nuevo Blog ha nacido", i un cop tots ambientats...)


Benvinguts amics, amigues, coneguts, desconeguts, per conèixer, vostè que només passava per aquí... en vista de que tothom té un blog (diuen que fins i tot qualsevol polític!!!), m'apunto al un carro guanyador, i m'he fet un.

En aquest Blog, vull parlar de qualsevol cosa que m'inquieti, trobi graciosa, o bé, quan estigui aburrit, i per a vosaltres, que sigui un lloc on es pugui expressar qualsevol persona lliurement, òbviament, sempre, des del respecte (cosa, que crec que tampoc s'hagi de dir), ja que molts cops tocaré temes que per d'altre són "TABÚ" (i no miro a ningú!!!).

Parlaré de Tarragona, de la ciutat més maca del món mundial; del Nàstic, el MEU equip (no l'únic, però el més important per mi); sobre els Xiquets, la meva colla des de fa poquet, però en la qual m'hi sento tant a gust, que sembla que faci molt de temps que hi sóc; de política, m'agrada rajar dels polítics, de les seves decisions, i d'algunes coses que a vegades fan bé; sobre l'estatut, la relació bilateral que tenim amb els de Madrid, del finançament,... i qualsevol altre cosa que se m'acudeixi; i finalment, de futbol en general i del món casteller (no confondre amb FET CASTELLER, que això ho deixo pels periolistos). Quin és l'objectiu del Blog? Com ja he dit anteriorment, expressar la meva opinió.

Sobre el Nàstic, no pretenc més que donar la meva opinió de com es gestiona l'equip, i espero poder influir a algú amb les meves opinions, ja que ho fan força malament, especialment la seva gestió!!! Sobre els Xiquets, bé, només donaré la meva petita visió d'un nouvingut fa poc, ja que a més, ja teniu a la vostra disposició els links dels totemsblogers-matalassers, el
Ru i l'Eloi que us donaran la versió "bona" dels fets. Sobre la política, m'agradaria poder influenciar a algú, ja que així veurien els polítics que s'ha de tenir present l'opinió dels ciutadans, i si arriben a fer cas d'alguna de les meves crítiques (cosa poc provable, I know!!) serà que algú que cobra, fa malament la seva feina.

El format del blog pot canviar, i SI, m'he copiat coses dels altres blogs, però que volíeu?? podeu pensar que sou el referent d'algú que comença,... així us podeu sentir força realitzats, n'estic segur!!

Espero que gaudiu de les vostres visites, i acceptaré de bona gana les vostres crítiques i suggerències.