21.9.09

Orgull i ràbia

Així és com em sentia ahir a la tarda, i com em segueixo sentint, possiblement, cada vegada amb més orgull i amb menys ràbia, i amb ganes de que dimecres demostrem qui som, i de que estem fets.

Especialment orgullòs de la GRAN canalla que tenim, cap dubte, cap mala cara, ganes de fer castells, i de fer-los molt grans. Orgullòs de tota la gent que erem, que tenia ganes de coses grans, i en cap moment es va queixar i va treballar. Orgullòs dels castellers que van donar-ho tot en el moment en el que se'ls va requerir. Orgullòs de la reacció despres de la caiguda del 3, potser alguna cosa canvia quan seguim amb el programa, i no ens tirem enrere...

Ràbia perquè no s'ha mostrat la feina que s'havia fet a l'assaig.

Tinc unes ganes tremendes de dimecres, on no podré participar activament, o no tot el que voldria, per demostrar lo grans que som, que Tarragona s'ho mereix, i ja comença a tocar els ous aquesta mala sort que tenim.


Visca els Xiquets de Tarragona, i la mare que ens va parir a tots!!

Mai defallirem!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ni un pas enrere!!!!!!!!!!!!
Ruben