22.10.09

Referèndums a Catalunya

Despres del que es va fer a Arenys, sembla que nombrosos municipis catalans seguiran l'exemple de la població anteriorment citada, i també realitzaran una consulta popular no-oficial, si més no, els plens del seus respectius ajuntaments així ho han aprovat, a Tarragona, com no podia ser d'altre manera, no s'ha aprovat... no n'esperavem menys d'un consistori dirigit pels socialistes i on els nacionalistes només estan per fer-se la foto, lamentable!

Sobre la importancia que pot tenir aquest referendum, opinio que cadascú li donarà la seva particular (petita) visió, però a part de ser un referèndum no vinculant legalment, penso que realment (i per desgracia) no representarà el sentiment d'un poble.

En primer terme, sembla organitzat per un conjunt de revolucionaris exaltadors de masses, la sensació des de fora és que es fa una mica per liar-la, per tocar els collons als espanyolitos de torn, i prou. Personalment crec que si es fa una consulta d'aquest tipus, ha de ser perquè realment es creu i hi ha un sentiment fort de nacionalisme al nostre país.

Dit el punt anterior, hi haurà gent que votaria que si que no hi anirà, pel simple fet de que no serveix de res, més que per obrir una altre polèmica que ens posarà al centre de totes les crítiques des de les espanyes més profundes, i haurem de seguir sentint els tipics tòpics sobre els catalans, i això que ara no parlem de diners!!!

Com alguns pro-nació catalana no aniran a votar, tampoc hi aniran els que no hi creguin, per aquella frase castellana "a palabras necias, oídos sordos", és a dir, si no li donen importancia a la consulta, és com si per ells no haguès existit, i per tant, no hi haurà un percentatge real de vots en contra, que ens podria portar a una aproximació de com està la situació, és a dir, una estimació real de la qüestió (mai millor dit).

La veritat, jo no se si hi aniria, a votar, però tinc clar el que votaria, i el meu vot no seria un vot separatista, no m'hi considero, el meu vot seria l'expressió d'un sentiment, tot i que de moment encara sembla una utopia, i potser ens queda lluny, de moment no perdo l'esperança, pero amb els polítics que tenim al nostre país, moooooolt dificil ho trobo ara mateix!!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La independència no es vota, es proclama. No s'ha de fer cap referèndum. El Parlament ha de declarar-la unilateralment. És així com es fan les coses. I no anar fent el xixarel.lo.


Salut

Un tarragoní matalasser

Anònim ha dit...

Pero, no es mejor que haya un respaldo popular que haga que la proclamación de independencia sea menos tramática para los que no la deseen? Hay que pensar que los reaccionarios "reaccionarán" si se proclama sin más. Pensemos, (y es la cruda realidad) que estamos rodeados de mucho fascista encubierto a nuestro alrededor, catalán o de fuera, que con gusto empuñaría un arma en nombre de Jose Antonio o Paquito.

Bueno, reflexionemos.

Yo también votaría que sí. Un día un amigo me dijo: "Lo que es beno para Catalunya es bueno para ti"

Anònim ha dit...

No estic d'acord. Ens perd la imatge, l'estètica. No em de quedar bé amb ningú. És evident que hi ha gent que no li farà cap gràcia. Però no per això deixarem de fer quelcom. El Parlament ha de proclamar la independència. Sense embuts, sense referèndums. Coneixes algun procés secessionista que hagi agradat a tothom? Només un. Txèquia i Eslovaquia. I als eslovacs, avui en dia, ja no els hi fa tanta gràcia. Tots els altres han estat seguits de bufetades, armes o insults. El darrer, Kòsovo, país que Espanya encara no ha reconegut. D'altra banda, no ens enganyem, davant d'una eventual declaració unilateral no crec que ens recolcessin les grans potències europees com França. Tanmateix, la nostra esperança és diu Estats Units d'Amèrica...

Anònim ha dit...

P.S Si ets independentista, és evident que hi ha una serie de partits que no pots votar. Seria incongruent. Aquests són:

Partido Popular

Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE

Iniciativa els Verds

Ciutadans

Anònim ha dit...

Els que som patriotes , ens estimem el país, tenim un sentiment de pertineça col·lectiva, defensem la llengua i treballem perquè catalunya cada dia sigui un país millor. Sabem perfectament que no hem de votar cap dels quatre partits anomenats amb anterioritat.
A veure si d'una vegada per totes els nostres polítics s'en donen compte(sobretot els quatre xixarel·los d'esquerra)que per aconseguir la independència, hauriem de fer dos fronts com a Irlanda del nord entre unionistes i patriotes( separatistes) per tal de generar un conflicte latent entre la societat catalana.

Anònim ha dit...

Jo vull la independència, però no a qualsevol preu; vols tancs i ametralladores pels carrers, milers de morts, atemptats, ..... per aconseguir una cosa, que continuaran governant polítics ( catalans , això sí)=mentides?

Anònim ha dit...

L'argument de la por, dels tancs, de les ametralladores... és tan pobre i espanyolista que no val la pena comentar més.

Llegeix una mica d'història. Repassa els temes dels processos independentistes de TOTS els països apareguts en els darrers dos segles. No n'hi ha cap que s'hagi fet amb por. No n'hi ha cap que hagi vingut algú de fora a dir. Si, nois, heu de ser independents. Els catalans no som diferents. No vindrà ningú a deixar-nos fer o a convidar-nos a marxar. NO HEM DE QUEDAR BÉ AMB NINGÚ. És la nostra hora, toca lluitar.

I, finalment, si tanta por tens, repassa quantes guerres ha guanyat Espanya..