Estem a l'època de l'any on les families es veuen més, més petones es donen, i més hores menjen estan a taula... si bé és cert, que quan ets petit, és l'època que més-millor t'ho passes, però quan arribes a una certa edat, en la que ni ets petit per disfrutar-ho com a tal, ni gran per veure com els teus fills/nets disfruten dels regals, ho vius amb una certa apatia, no absent de felicitat, que quedi clar, és divertit fer-te regals amb els membres de la familia, fer cagar el tió, i jugar amb els cosins petits als jocs nous que els hi han regalat.
És el moment de fer aquelles promeses que tothom fa cada any, i ja esdevenen un topicazo del mil, i no entraré a valorar-los...
Els dinars són mooooooooooolt llargs, moooooooooolt pesats (en quan a converses, i a quantitat de menjar) i em donen moooooolta son, clar, s'ha de fer migdiada despres de menjar tot allò...
Jo sóc de Papa Noel, tot i que em pogueu tildar de materialista, i de seguir cultures anglosaxones, el Nadal no deixa de ser un invent per gastar més, inclús en temps de crisi, n'hi ha que es tornaran a hipotecar, per enèssima vegada, perquè no han apres que s'ha de gastar en la mesura del possible... a més, amb el Papa Noel, tens més dies per jugar quan ets petit, cosa que s'agraeix, que els Reis Mags (en algunes cases, Reixus Mags) només et donen 3 dies per jugar, com a màxim!!!
De cara a l'any nou, demano un bon finançament, un Nàstic sense patiments, i tenir una mica de sort a can matalasser... i passar-m'ho igual de bé, com a mínim, amb tots els amics que hi tinc allí, i seguir disfrutant de les eternes nits estiuenques, ja sigui a la plaça del forum, plaça de la font, al Tupaquito, a Brafim, Valls, o al local...
Passeu-ho bé, els estudiants hem de fer veure que estudiem, i fer-nos una mica les víctimes, que inclús alguna vegada em serveixen per marxar més aviat d'un etern dinar, d'una macro-reunió amb els setens tiets, i amb uns cosins que no saps si són cosins, o només han vingut a veure cava i a picar coca gratis...
En fi, ànims a tots, només és un cop a l'any, i més val passar-ho amb un somriure.
Anotació final, oberta a tots els possibles lectors (si és que en tinc), l'any passat vam començar una petita tradició el Miki, el Homer, l'Oriol Peiró i jo, el que en termes castellers-tarragonins seria El Primer Dinar de Festes, és un dinar (com bé indica el nom) en el que ens reunim en algun Buffet, i menjem com animals, a lo Son Goku abans del Gran Torneig de les Arts Marcials. L'any passat va ser a Altafulla, aquest any no sabem encara on serà, qui estigui interessat en venir, que ho notifiqui, i l'avisarem, despres de dinar fem un petit passeig per "baixar".
És el moment de fer aquelles promeses que tothom fa cada any, i ja esdevenen un topicazo del mil, i no entraré a valorar-los...
Els dinars són mooooooooooolt llargs, moooooooooolt pesats (en quan a converses, i a quantitat de menjar) i em donen moooooolta son, clar, s'ha de fer migdiada despres de menjar tot allò...
Jo sóc de Papa Noel, tot i que em pogueu tildar de materialista, i de seguir cultures anglosaxones, el Nadal no deixa de ser un invent per gastar més, inclús en temps de crisi, n'hi ha que es tornaran a hipotecar, per enèssima vegada, perquè no han apres que s'ha de gastar en la mesura del possible... a més, amb el Papa Noel, tens més dies per jugar quan ets petit, cosa que s'agraeix, que els Reis Mags (en algunes cases, Reixus Mags) només et donen 3 dies per jugar, com a màxim!!!
De cara a l'any nou, demano un bon finançament, un Nàstic sense patiments, i tenir una mica de sort a can matalasser... i passar-m'ho igual de bé, com a mínim, amb tots els amics que hi tinc allí, i seguir disfrutant de les eternes nits estiuenques, ja sigui a la plaça del forum, plaça de la font, al Tupaquito, a Brafim, Valls, o al local...
Passeu-ho bé, els estudiants hem de fer veure que estudiem, i fer-nos una mica les víctimes, que inclús alguna vegada em serveixen per marxar més aviat d'un etern dinar, d'una macro-reunió amb els setens tiets, i amb uns cosins que no saps si són cosins, o només han vingut a veure cava i a picar coca gratis...
En fi, ànims a tots, només és un cop a l'any, i més val passar-ho amb un somriure.
Anotació final, oberta a tots els possibles lectors (si és que en tinc), l'any passat vam començar una petita tradició el Miki, el Homer, l'Oriol Peiró i jo, el que en termes castellers-tarragonins seria El Primer Dinar de Festes, és un dinar (com bé indica el nom) en el que ens reunim en algun Buffet, i menjem com animals, a lo Son Goku abans del Gran Torneig de les Arts Marcials. L'any passat va ser a Altafulla, aquest any no sabem encara on serà, qui estigui interessat en venir, que ho notifiqui, i l'avisarem, despres de dinar fem un petit passeig per "baixar".
1 comentari:
jajajajajaja
gordusssss!!!!! :P
Ptó
Publica un comentari a l'entrada