(Ja li vaig prometre al Sergio que parlaria de futbol fa més d'una setmana... però he estat força liat!! va per tu, amic!!)
Quan mirem un partit de futbol, els que som frikis com jo, ens fixem en moltes coses que d'altres, per ignorància, o bé perquè són persones "normals", no veuen... a vegades, penso que és una pena, d'altres, i specialment, quan tens algú amb qui comentar els "detalls" i on va estar i que va fer "X" jugador, disfrutes com mai,... bé és cert, que aquesta complícitat la tens amb poques persones... pero s'agraeix!!
M'agradaria parlar dels "estils de joc", dels "sistemes", i de tot allò que ho envolta. M'agradaria classificar-los en quatre grans grups: els EQUIPS, en majúscules, on tots tenen un gran rol, i són imprescindibles; els que viuen d'una GRAN INDIVIDUALITAT (allò de la crackdependencia); els que no saben ben bé a que juguen, però guanyen; i els ultraequips defensius, bàsicament, amb denominació d'origen italià (o inspirats en les seves "tesis").
Evidentment, tots prefeririem tenir un EQUIP, però està en l'entrenador aconseguir-ho, o intentar-ho, però molts cops, la discutida figura de Director Esportiu (o en altres nomenclatures que té...), no et dona per fer un equip. Potser relacionem els equips, amb el futbol germànic, tot i que en aquest cassos, crec que bastant faltats de tècnica, i vivint més de l'ordre i el rigor tàctic. El que si es cert, que les grans individualitats, et donaran partits, inclus alguna Copa, però, dificilment una Lliga, i a final de temporada et demanarà carinyu, o s'arrimarà a un altre club més carinyos, a part de ser un polvorín dins la plantilla... Els equips que no saben al que juguen, em causen certa simpatia, no saps mai si són defensius, ofensius, si volen la pilota, si juguen directe... són equips eminentment anàrquics, i que tenen una qualitat per mi força clara (si es sap treballar bé, obviament), que saben jugar a dominar el partit, i també saben jugar a patir per guanyar el partit, tot i que, molts cops, no trobem cassos com aquest, i ens trobem que són molt bons en una de les dues coses, però no en les dos i llavors si que pateixen... però de veritat!! Finalment, els equips que juguen al catenaccio, no m'agraden, tot i que sempre m'han agradat els equips ordenats, no s'ha de confondre, a la meva forma de veure, ordenats amb defensius, hi ha equips que són ordenats, però són ultra-defensius, crec que aquest equips es donen quan no tenen un jugador o varis, desequilibrants i que juguen amb l'error del rival, el que tots coneixem per Catenaccio!!
Posaré uns exemples de cada equip, i inclús alguns equips que penso que són "petits" híbrids dels estils. Per mi, el primer EQUIP, segurament el trobariem en les primeres seleccions alemanyes que van despuntar en les dècades dels 70 i 80, equips que partien de la serietat darrere, on cadascú sabia el que havia de fer, i els automatismes eren molt bons.
Pel que fa a la dependència d'una estrella, per mi, el màxim exponent és l'Argentina de Maradona, tot i tenir grans jugadors, tots "jugaven" per Maradona, i Maradona jugava per tota Argentina (que filosófic m'ha quedat!!).
Pel que fa als equips anàrquics, penso que trobem 2 grans exponents, i en el seu terme ultra-ofensiu, la Brasil de Pele-Garrincha-... on l'atac era l'única forma d'entendre el futbol, i l'Holanda de la dècada dels 70, on el gurú (del Barça i de Tv3) Cruyff i els seus compatriotes jugaven al futbol total... sense posicions, podriem dir que era un futbol Hippie?? Segurament, i cronologicament no està massa lluny del "moviment".
Pel que fa al Catenaccio, penso que no cal dir res més... Itàlia, abans, ara, i sempre... amb molt bons resultats... però poc brillant, a mi no m'agrada massa, però li se veure el "valor" i penso que és fruit de les propies limitacions de l'equip, i per tant, contra la naturalesa de l'equip, no hi podem fer res.
Actualment, i dins de la globalització, ni els alemanys són tant ordenats (només cal recordar el gol de "The Kid" a l'EuroCup), ni els holandessos juguen al futbol total, ni argentina juga només per un jugador, ni Brasil ataca... amb prou feines corren..., i... bueno, Itàlia, sempre serà Itàlia (TOMA TOPICAZO!! com allò de que la Vella és la Vella).
I trobem grans híbrids... el Liverpool, per exemple, és un equip camaleón, són dels que saben patir quan toca, i dominar quan ho requereix la situació; el Madrid, que no saps a que juga, però guanya (habitualment), el Barça, que juga com un equip al futbol total; el Manchester, que juga com un equip, amb un CRACK (tot i que per a mi, només és un posturillas i un filigranas); el Madrid dels Galàctics, jugava amb 5 tios que defenien (bueno, roberto carlos no massa, però tenien a Makelele, i una cosa que li penava... diuen les males llengües) i atacava amb 6 (perque a part de Zidane, Raul, Ronaldo, Figo y Becks, s'hi afegia Roberto Carlos)... i molts altres que aniria dient...
Però, quin sistema és el millor? Doncs, està MOLT clar, el que faci que la pilota entri, i el que faci que marquis un gol més que l'equip contrari... ja sigui jugant ordenat, al futbol total, amb l'estrella de torn o al catenaccio... però quin us agrada més a vosaltres?? A mi el que em faci disfrutar... i quan juga el Nàstic, quan guanyi el Nàstic (i si és amb trampes... pos eso...)
(Per cert, faig la meva propia porra per aquesta nit... 3-1, i un partidàs... que al final, és al que realment ens importa als que mirem el futbol perquè ens agrada...)
Quan mirem un partit de futbol, els que som frikis com jo, ens fixem en moltes coses que d'altres, per ignorància, o bé perquè són persones "normals", no veuen... a vegades, penso que és una pena, d'altres, i specialment, quan tens algú amb qui comentar els "detalls" i on va estar i que va fer "X" jugador, disfrutes com mai,... bé és cert, que aquesta complícitat la tens amb poques persones... pero s'agraeix!!
M'agradaria parlar dels "estils de joc", dels "sistemes", i de tot allò que ho envolta. M'agradaria classificar-los en quatre grans grups: els EQUIPS, en majúscules, on tots tenen un gran rol, i són imprescindibles; els que viuen d'una GRAN INDIVIDUALITAT (allò de la crackdependencia); els que no saben ben bé a que juguen, però guanyen; i els ultraequips defensius, bàsicament, amb denominació d'origen italià (o inspirats en les seves "tesis").
Evidentment, tots prefeririem tenir un EQUIP, però està en l'entrenador aconseguir-ho, o intentar-ho, però molts cops, la discutida figura de Director Esportiu (o en altres nomenclatures que té...), no et dona per fer un equip. Potser relacionem els equips, amb el futbol germànic, tot i que en aquest cassos, crec que bastant faltats de tècnica, i vivint més de l'ordre i el rigor tàctic. El que si es cert, que les grans individualitats, et donaran partits, inclus alguna Copa, però, dificilment una Lliga, i a final de temporada et demanarà carinyu, o s'arrimarà a un altre club més carinyos, a part de ser un polvorín dins la plantilla... Els equips que no saben al que juguen, em causen certa simpatia, no saps mai si són defensius, ofensius, si volen la pilota, si juguen directe... són equips eminentment anàrquics, i que tenen una qualitat per mi força clara (si es sap treballar bé, obviament), que saben jugar a dominar el partit, i també saben jugar a patir per guanyar el partit, tot i que, molts cops, no trobem cassos com aquest, i ens trobem que són molt bons en una de les dues coses, però no en les dos i llavors si que pateixen... però de veritat!! Finalment, els equips que juguen al catenaccio, no m'agraden, tot i que sempre m'han agradat els equips ordenats, no s'ha de confondre, a la meva forma de veure, ordenats amb defensius, hi ha equips que són ordenats, però són ultra-defensius, crec que aquest equips es donen quan no tenen un jugador o varis, desequilibrants i que juguen amb l'error del rival, el que tots coneixem per Catenaccio!!
Posaré uns exemples de cada equip, i inclús alguns equips que penso que són "petits" híbrids dels estils. Per mi, el primer EQUIP, segurament el trobariem en les primeres seleccions alemanyes que van despuntar en les dècades dels 70 i 80, equips que partien de la serietat darrere, on cadascú sabia el que havia de fer, i els automatismes eren molt bons.
Pel que fa a la dependència d'una estrella, per mi, el màxim exponent és l'Argentina de Maradona, tot i tenir grans jugadors, tots "jugaven" per Maradona, i Maradona jugava per tota Argentina (que filosófic m'ha quedat!!).
Pel que fa als equips anàrquics, penso que trobem 2 grans exponents, i en el seu terme ultra-ofensiu, la Brasil de Pele-Garrincha-... on l'atac era l'única forma d'entendre el futbol, i l'Holanda de la dècada dels 70, on el gurú (del Barça i de Tv3) Cruyff i els seus compatriotes jugaven al futbol total... sense posicions, podriem dir que era un futbol Hippie?? Segurament, i cronologicament no està massa lluny del "moviment".
Pel que fa al Catenaccio, penso que no cal dir res més... Itàlia, abans, ara, i sempre... amb molt bons resultats... però poc brillant, a mi no m'agrada massa, però li se veure el "valor" i penso que és fruit de les propies limitacions de l'equip, i per tant, contra la naturalesa de l'equip, no hi podem fer res.
Actualment, i dins de la globalització, ni els alemanys són tant ordenats (només cal recordar el gol de "The Kid" a l'EuroCup), ni els holandessos juguen al futbol total, ni argentina juga només per un jugador, ni Brasil ataca... amb prou feines corren..., i... bueno, Itàlia, sempre serà Itàlia (TOMA TOPICAZO!! com allò de que la Vella és la Vella).
I trobem grans híbrids... el Liverpool, per exemple, és un equip camaleón, són dels que saben patir quan toca, i dominar quan ho requereix la situació; el Madrid, que no saps a que juga, però guanya (habitualment), el Barça, que juga com un equip al futbol total; el Manchester, que juga com un equip, amb un CRACK (tot i que per a mi, només és un posturillas i un filigranas); el Madrid dels Galàctics, jugava amb 5 tios que defenien (bueno, roberto carlos no massa, però tenien a Makelele, i una cosa que li penava... diuen les males llengües) i atacava amb 6 (perque a part de Zidane, Raul, Ronaldo, Figo y Becks, s'hi afegia Roberto Carlos)... i molts altres que aniria dient...
Però, quin sistema és el millor? Doncs, està MOLT clar, el que faci que la pilota entri, i el que faci que marquis un gol més que l'equip contrari... ja sigui jugant ordenat, al futbol total, amb l'estrella de torn o al catenaccio... però quin us agrada més a vosaltres?? A mi el que em faci disfrutar... i quan juga el Nàstic, quan guanyi el Nàstic (i si és amb trampes... pos eso...)
(Per cert, faig la meva propia porra per aquesta nit... 3-1, i un partidàs... que al final, és al que realment ens importa als que mirem el futbol perquè ens agrada...)
3 comentaris:
Buenu Arnau. Què tal si definim? Analitzem a fons alguns grans equips??? OPCIONS: Milan de Sacchi, Ajax de Van Gaal, Chelsea de Mourinho, França de Jacquet, Itàlia de Lippi, Brasil de Romario&Bebeto, el ManU dels FergiBoys, etc... Deixem-nos d'obvietats tipus Barça, Madrizzzz o Nastic.
Tot arribarà Eloi... tot arribarà!!
El Zaragoza de Victor Fernandez equipazo de futbol directo y alegre con 2 copas del Rey y PARIS.El SUPER Depor tanto de Arsenio com de Irureta, Atleti del doblete que tenia de todo desde Super Lopez el más CERDO
el tocho de Caminero , Kiko y PANTIC tela . El ALAVES, JODER!!
L´Espanyol de los 80 mas cojones que otra cosa y Xavi Azcargorta de
mister un hombre futbol honrado. Y asi asta el Madrid del GRAN JUANITO Los 5 magnificos ( Canario-Santos-Marcelino-Villa-Lapetra )El BARÇA de las 5 copas, El Valencia de MATADOR KEMPES el futbol piedra del Atlehtic y la Real eso si que eran defensas. Creo que estos equipos y esos jugadores y esos estilos cada cosa ha su epoca , no fueron peores que cualquier equipo europeo menzionado .
eeeeaaaa ya esta .
Publica un comentari a l'entrada