Santa Rosalia 2010

Tot i que ho podria semblar pel títol, no es tracta d'una oda a la patrona de Torredembarra (tot i que el meu oncle matern en sigui el capellà de l'esglèsia, i de ben segur que n'estaria molt content).

Evidentment parlaré del que va ser la millor actuació de la història dels Xiquets fora de Tarragona, on repetiem l'actuació de la Diada de final de Temporada de l'any 2007 (gloriòs tot ell).

Als dies previs a l'actuació nombroses eren les persones que hi havia al pati, bones proves, algun que altre sorteig per decidir actuacions importants del proper mes... i moltes ganes de donar un pas molt important, i no només per aquesta temporada, si no per les properes, on a Torredembarra s'haurà de donar el do de pit, el precedent no és fàcil, però no impossible, i com vam demostrar, quan tenim ganes, hi som tots, i fem la feina que toca, els resultats surten.

El 4d8 de sortida, no tindria més història si no fós (ull!!) pel debut d'un terç de 17 anys (i l'any 2007 havia fet el 4d8 a dosos, he buscat la foto i tot!), amb el debut d'una quint de 14 anys, i l'estrena dels mini-dosos junts al 4d8 (peso pluma).

A la segona ronda, l'objectiu del dia (i de les últimes setmanes, des del diluvi santmaginenc) el 5d8. Una petita reflexió abans de tot, el lliguem al primer peu, igual que el 3d9f de santmagi (en aquest cas, es fa baixar per un problema a la pinya, pero no de formes ni mides), pel que crec que li estem agafant la mida a tot aquest tema, i ens ajudarà amb confiança, i sobretot fisicament (tots recordem la Diada del Primer Diumenge de Festes de l'any passat, suposo).

He de dir, que fins la carregada, el castell se'm va fer "llarg", suposo que va ser fruit de l'inexperiència amb aquell castell amb tota la canalla per dalt, però potser va ser perquè l'aparent "facilitat" amb la que vam fer el castellàs (!) no ens va obligar a treballar fins el començament de la descarregada. He vist el video X (on X és moltes) vegades, i he de reconeixer que se'm cau la baba de com pujen els peques, els dosos al lloc, sense deformar-se, ni apoiar-se a la rengla els del 2, acotxadors entrant d'una forma perfecte, i l'aleta molt ràpida i ben marcada.

A la sortida és va notar que era un 5d8, allò és molt gran, imposa molt, i l'inexperiencia de TOTS ells amb aquest castell, va fer que la sortida rebregués el castell una mica, res que no es pogues controlar amb el treball de tots. Finalment, alegria, satisfacció, somriures, i tots els qualificatius positius que us vinguin al cap!

A la tercera ronda un 3d8 per recordar velles sensacions, amb ganes de pujar un pis més, però tampoc calia estirar més el braç que la màniga. Cal pensar que els dos últims "tres" ens havien caigut (Pallaressos i Sant Magí). Amb pilars finals, diversos, de totes les mides, i amb prespectives no gens llunyanes.

Cal dir, sobre la diada, que me n'alegro de que la Vella fes una bona diada, de recuperació (ja m'agradaria tenir algun dia una actuació de recuperació amb 3 castells de 8 i mig!!!), i segur que ben aviat tornen a donar a cara com sempre ho han fet, tant el dia 19 i pel Concurs. Així com el 5d7 dels Nois, sempre al límit, i últimament sempre bé, es va notar les ganes que li tenien amb la lluita i el sacrifici que van oferir.

En clau final, i sobre nosaltres, ens queda treballar, més, ve un final de mes espectacular, on els límits ens els posarem nosaltres, i diumenge vam demostrar que no ens agraden els límits, a més, ningú ens regalarà res, ja ho hem vist en d'altres ocasions.

Sant Magi 2010, o el dia que vam sortir com una colla gran!!

Es podrà dir que sóc oportunista, o qualsevol altre cosa, però necessitava escriure una mica despres del que ha passat els últims dies...

Podríem dir que tot "comença" el dimarts passat, molta gent a l'assaig, les proves justes abans de Sant Magí, on caldria destacar els sisens del 3d9f i dosos del 5d8, però principalment, les sensacions.

La sort, ens fa sortir primers a la Diada de Sant Magí, i l'aposta és sortir de 3d9f, com ho fan les grans colles el dia que ho van a donar tot (per exemple, Vilafranca tira el 4d9fa a primera ronda per Sant Fèlix, perquè sap que és el castell que li té més confiança). Només calia esperar unes hores d'ensà que es sap que sortim primers, el boca a boca es fa efectiu, i és comença a avisar a la gent, s'envia sms de la colla... vamos, tota l'infrastructura que requereix el moment!!

El dia 19 comença tapador, sense sol, i amb l'amenaça de pluja cada vegada més real.

Ja al local, sembla ser que hi som tots, preparats per l'afrenta... la pinya preparada per donar-ho tot, el folre compacte, el tronc preparats per la defensa del castell, i la canalla per fer-nos tocar el cel... what else?

Tot i que el primer peu no és el bó (potser una barreja de nervis, descoordinació,...) no passa res, l'equip de pinyes segueix treballant per arrodonir una impressionant pinya (amb moooolta quantitat de camises propies... ESPECTACULAR!!).

El segon és el bó, al folre, amb l'homemésràpiddelacolla (l'Abel) darrere, vam viure una pujada mogudeta, fins que la canalla estava dalt, que es va parar tot, l'aleta, i preparats per la defensa del castell... però una pujada massa dura, ja ens havia castigat massa, tot i que teniem tots corda per estona, el castell es va trencar! 3d9f carregat, i alegria moderada, perquè l'objectiu era descarregar-lo, però no deixa de ser un 3d9f, el primer de l'any, i per tercer any seguit a la plaça de les Cols, ahí es nada!!

La segona ronda ens va servir per recuperar-nos, agafar "carrerilla" per tal d'anar a per l'altre aposta del dia, el 5d8, però la pluja va fer acte de presencia en el moment menys oportú, quan tots estavem super enxufats!!!

Ja per la tarda, ja amb tot una mica més assimilat, amb els amics de cercavila, gaudint i comentat, tots teniem en ment les paraules del Roger, a Torredembarra s'ha d'apretar, perquè ahir ens va faltar una ronda, i s'ha d'ensenyar la feina que s'ha fet al pati tot l'any... i només depen de nosaltres, i s'ha demostrat que som capaços de tot si volem... i VOLEM!!

Santa Tecla, prepara't!!

Per qui apostem?

Arribats els vuitens de final, toca mirar-s'ho, i apostar per algú de cara a la final. Pel que sembla, hi ha una part de cada part del quadre final, on estan les setze millors (?) seleccions del món classificades, on és fàcilet arribar a semis, i una altre, on arribar a semis, pot ser extremadament dificil, però si arribes, sembla que la final serà fàcil, la cosa està així:




Uruguay - Corea del Sud: Clarament Uruguay és la favorita, i pel joc que desplega té més possibilitats, només un "Mundialato" com el de l'any 2002 penso que els podria fer passar a quarts de final, però tot és possible!!

EEUU - Ghana: només he vist un partit dels jugadors de "soccer", contra Anglaterra, però em van agradar molt, equip molt físic, i amb molt d'ordre i rigor tàctic. De Ghana només he vist una estona contra Alemanya, és un equip físic, però anàrquic, al més pur estil africà. Al ser l'única selecció que queda africana, em temo un "villarato", si Obama no s'hi posa pel mig...

Holanda - Eslovaquia: no he vist cap partit d'aquestes seleccions, però la sensació és que Eslovaquia està per mèrits propis, i que Holanda és capaç del millor i el pitjor. Partit entre dos seleccions d'Europa, serà entretingut i segur que un bon partit (espero!).

Brasil - Chile: serà el típic partit sudamericà, ritme lent, poca defensa, alguna entrada fora de temps, alguna tangana, Brasil jugant al ritme d'un Kaka fora de ritme. Chile casi li dona un susto a la Roja (tot i que ells diuen ser la Roja...)

• El normal d'aquesta banda del quadre, és que els quarts siguin Holanda-Brasil i EEUU-Uruguay, i les semis Uruguay-Brasil, però ja veurem... aposto per Brasil a semis, i segurament a la final també...

Argentina - Mèxic: L'Argentina de Messidona (com li agrada dir a l'Eloi) és una de les favorites, tot i que Messi no marqui, el Pipita està enxufat, i tenen a Palermo, especialista en gols a l'últim minut (com feia Sergio Mesa, vamos!). Mèxic té bona selecció, i al seu davanter de la segona mexicana, que fuma, beu i té sobrepes, però que marca gols... what else?

Alemanya - Anglaterra: la rejuvenida Alemanya, a la que considero que li ha anat bé la lesió de Ballack, perquè així han jugat els nens, els nens que són campions Sub-21... a veure si n'aprenen, sempre han de jugar els nens... Anglaterra és un equip raro, no té res, però té tremendos jugadors, però pateix on no s'ha de patir, la porteria, diuen que desde Seaman no tenen porter (?)

Paraguay - Japó: ho definiria com el partit de les incògnites, no se per on em poden sortir, entenc que Paraguay té més tradició, però els japonesos són gent de còrreer molt durant els partits, veurem a quin ritme es juga...

Portugal - Espanya: partit que farà traicionar la Caverna Mediatica espanyola al seu Ídol CR9, i segurament faran com Zidane, que el voldran jubilar, i passarà el que passa sempre, cap a casa, i fracàs nacional (de fet, espero això, que donen molt pel cul)

• Entenc que Argentina passarà a quarts, i traicionant les arrels del futbol, Alemanya també (allò de que el futbol és 11 contra 11, on sempre guanya Alemanya es farà efectiu). Els altres quarts, Paraguay-Espanya, perquè per molt CR9 que tingui Portugal, darrere són unes pepes (mai millor dit), tot i que si Espanya està fallona com ho està, potser passa Portugal. A les semis, l'únic equip que vei capaç de guanyar a Argentina és Espanya, ja que els hi pot treure la pilota, a no ser que Iniesta, Messi i Xavi és comencin a passar la pilota, que llavors potser guanyen ells 3 contra els altres 19, ja veurem...

Seguirem atents a les evolucions del Mundial, jo pel C+ Liga, no tinc ranureta, i gracies a no tenir-la no he d'aguantar a JJ Santos, tot i que no gaudeixo de Sara Carbonero, és un mal menor...

Com no, tinc un petit homenatge a les vuvuzelas!!!

Baixar sous, o quedar-se sense feina?

Sigui dit per endavant, sóc fill de funcionaris.

El debat està al carrer, la vaga de funcionaris d'aquesta setmana (amb diverses opinions del seguiment, com no podia ser d'altre forma... this is spein!) va destapar el tarro de les essències, ha servit com a referent per convocar una vaga general?

Avui el govern ha trencat tota negociació amb la Patronal (a sou del govern) i els Sindicats (pagats pel govern), i prendrà mesures sense l'acord dels (mal) anomenats agents socials. Ni uns contents, ni d'altres contents, ni uns cedeixen, ni els altres tampoc. No anem bé, la situació actual és de baixar-se els pantalons (veus, aquí Laporta faria una gran feina, i més a un aeroport) i cedir, cedir en benefici de tothom. Clar que et pagaran menys quan et fotin fora, però almenys et podran fotre fora, voldrà dir que has tingut feina, i que has pogut viure una mica de forma decent, i no viure amb un subsidi que té data de caducitat, i que no et porta a enlloc, perquè clar, n'hi ha que no accepten qualsevol feina...

D'altre banda, està la por (justificada) que tot i això, no es segueixi contractant a gent, cert, potser durant un temps, l'atur puja (amb finiquitos més baixos) però a vegades per tirar endavant, s'ha de retrocedir.

Des del meu punt de vista, el problema no està en el mercat laboral (tot i que a la península ibèrica i les illes, no s'és de treballar amb ganes, me estan estresando), està en el mercat financers... quan l'economia s'hagi recuperat una mica, tornaran els especuladors, els bancs treuran els papers de les hipoteques, i pan para todos!!

Pel que fa als funcionaris, si bé és cert que han aprovat unes oposicions (de menor o major dificultat), tenen feina per tota la vida, i si no gastes més del que cobres (un altre gran problema d'aquí, estirar més el braç que la màniga), durant un temps et pots apretar el cinturó. S'ha de ser una mica solidari.

Això si, els polítics, els enxufats (càrrecs de confiança que n'hi diuen), i demés que els envolten, que es baixin els sous, siguin valents, i prenguin decisions que ens facin sortir de la P*** CRISIS!!! menys parlar, menys debatre, menys sopars, menys criticar, i més sumar, més treballar, i més predicar amb l'exemple...

Està clar que jo preferiria que em baixessin el sou, a quedar-me sense feina (en el cas de tenir-la).

El final d'un model

El passat cap de setmana es va acabar la Lliga, i amb ella el mandat de Laporta (no em toquís!!). Ara comença la lluita per ser el futur president del Barça (segurament un dels llocs amb més poder del nostre País).

Candidats n'hi ha uns quants, continuistes, oposició, i d'altres que volen trencar el model del laportisme, presidencialista com el que més, i intentar unir al barcelonisme, fet difícil de per si, ja que voler ser la bandera del nacionalisme català, tenint tants seguidors de fora de Catalunya, amb ideologia diferent/contraria és una tasca MOLT complicada. Pel que fa als continuistes, entre ells es faran mal, tots s'autodenominen com continuistes d'un model guanyador, i tots hi volen posar el seu toc (com és evident); el que podríem anomenar oposició és Sandro Rosell, que els continuistes ataquen tot el dia.

Si fós soci-simpatitzant-compromisari del Barça tindria molt clar que voltaria a Rosell, per mi és un tio amb coneixement del món del futbol, té clar el que vol, i amb molts contactes i influències.

Amb tot, he de reconèixer que Laporta ha estat, fins al moment, el President del millor Barça de la història (fet diferent a ser el millor president de la història del Barça), i és cert que va ser valent per posar a Guardiola com entrenador, però també podria haver sortit malament, al final, només importa si la piloteta entra, res més. Perquè la venta de patrimoni ha estat una constant, no va avalar quan li tocava, no sap vendre els jugadors, assumptes foscos amb l'Uzbekistan, i com no, parla massa.

Està clar que se'l pot considerar un patriota (com li agrada a ell), i que segurament serà un polític canyeru i dels que buscarà el millor per Catalunya, això si, ens farà ser més odiats fora de casa nostra, però a aquestes altures de la pel·lícula, ja ens hauria de donar igual... és tant l'odi que ens tenen, que una mica més no farà mal!!

Però les ansies de protagonisme d'aquest home no paren, ara resulta que ha fitxat a Villa (Eduardo Inda ya lo adelantó? possiblement), i vol fitxar a Cesc. Més medalletes al currículum, AL LORO!!


Pd. Poc a poc ens anirem posant al dia...

Villarato

Només que s'estigui una mica atent a l'actualitat futbolística dels darrers dies, sabreu que vol dir aquesta afirmació, que ultilitzen d'igual manera, la caverna mediàtica espanyola com la catalana (si, perquè les 2 són cavenes mediàtiques!!).

La veritat, no se que és primer, si l'ou o la gallina, és a dir, el Villarato desde Madrid o des de Barcelona. Tot i que n'hi ha que podríem afirmar que això ve des de l'època del Generalísimo, pero cal anar tant lluny?

En els últims temps, el mal joc del Madrid i alguns arbitratges una mica "justets" han afavorit a que sorgeixi aquesta corren des dels pseudoplanfletos esportius madrilenys, inclús es parla de que Marca va tunnejar una foto del gol de Pedro al camp de l'Sporting (això que van quedar com a reis despres de destapar la trama de l'ex-president del Madrid, Calderon, i ara fan servir tàctiques similars). Aquest fet, i com és normal, ha afectat al col·lectiu arbitral, perquè no són persones que viuen desconectades del món, i ara potser piten amb allò del: "ui, que em donaran la setmana".

Des de Barcelona s'estan fent les víctimes, la premsa de Madrid té molt de poder, i és molt mediàtica, i despres de les dues expulsions del dissabte (les dos clares, per mi) creuen que el Villarato es en contra seu, i que es farà el possible perque no guanyin la lliga, els cops que el Barça, últimament, ha perdut la lliga ha sigut per demèrits propis, vease Tamudazo, i no per arbitratges dolents.

Penso que tots arribariem a l'acord de que els àrbitres acostumen a donar més als clubs grans que als petits, per allò de que és la forma fàcil de pitar, i que la pressió que faran uns i d'altres és diferent.

Pel que fa al tema que origina els dos Villaratos (els d'uns i d'altres), crec que l'expulsió de CR9 és molt clara, si que s'hauria d'haver parat la jugada, però si ell és un superclasse que vol marxar per velocitat, ha de fer-ho, perquè deixa anar dos cops el braç, el primer no sabia (potser) on estava, però al segon tenia les referencies, i la comparació amb Messi és desafortunada, i penso que és de tenir pocs arguments, que ho faci la premsa que ha de vendre, i són una mica ruins, d'acord, però si ho va fer servir el Madrid també, penso que és poc de club senyor, i el Madrid ho és. Pel que fa a la vermella de Pique, penso que també és molt clara, entrada tard i a destemps, amb tot per davant, i que en directe (no tinc ranureta de GolTV com algun altre, pero si el C+Liga... puta ranureta) em va recordar a l'entrada de Figo a Cesar, que per sort no va resultar ser així.

El problema actual als 4 diaris importants, és que els 2 grans no tenen partits que jugar entre setmana, el Madrid no té cap Alcorcon perquè els diaris demanin la dimissió de Pellegrini, o diguin que Guti ha d'anar a la selecció, i a Barcelona no tenen la Copa per fer-se palles amb el joc del Barça, els poemes de Guardiola, i lo bó que és Messi,... QUE TORNI LA CHAMPIONS!!!

Al límit

Sempre he cregut en el futbol resultadista, perquè al final és el que et fa pensar en coses grans, un resultat bó et pot posar a dalt de tot, i jugar d'aquesta manera dóna molts resultats, i més en una 2a A on tots els equips tenen un parell de jugadors que te la poden liar. El que hi ha extrems, i uns determinats mínims que s'han de respectar.

Evidentment, m'encanta com juga el Barça, però també m'encanta com el Madrid, amb 4 canyes fa 2 o 3 temporades, amb Huguaíns, Marcelos i Gagos, equip(o) totalment resultadista de Capello, va guanyar una lliga, perquè al final, l'important és estar a dalt, sigui com sigui, i a costa del que sigui.

El que passa, és que quan al teu equip hi tens autentics figures de la categoria, reclames uns mínims de joc, però si guanyes, t'és totalment igual, jo firmo guanyar 1-0 i aburrir-me fins al final dels dies, i fer-nos grans així, però no es pot "permitir" i "és motiu de cesse" (ojalà!) negar lo evident. Defensar a l'equip(o) perquè corre, "xua" i treballe, i mil coses més.

Avui, Ferrando surt amb N'gal, un dels majors Renaldinhos de la història del Nàstic, i surt amb 2 migcentres defensius, Medina-Bauzà, res en contra d'ells dos, per suposat, però si tens a Parri a la banqueta... En fi, de fet penso que el partit s'ha acabat amb la lesió de Campano, el Nàstic ha deixat de tenir idees, d'entrar per banda, i s'ha convertit allò en el catxondeo padre.

Tampoc crec que sigui per pitar tots els errors, salvar-nos a 2a A moltes jornades abans, ja està bé, però si que entenc que s'hauria de demanar una mica més a l'entrenador, millor lectura del partit, ser més valent (sobretot a casa!!!!!), i que no sigui tant xulo quan parli amb la premsa,...

Veurem que passa, el millor que ens pot passar es palmar contra el Girona, així fotem un cop de mà a un equip català (no som com els grans equips que volen formar una república independent, que no volen saber dels equips petits), i fan fora a Ferrando, i... QUE TORNI LUIS CESAR, GRANDE POR SIEMPRE!!