7.11.08

El got mig ple II

(Segona part de la meva particular visió de le temporada)


Acabat aquest tram de temporada, que personalment, crec que puc valorar-lo com a positiu, ni molt, ni poc, positiu, simplement. Afrontàvem un tram de temporada força importan, que finalitzava amb l’arribada del primer gran objectiu de la temporada, i que en símils futbolístics, podriem considerar la Copa del Rei (o de la Lliga, o com li vulgueu dir,...),... tocava preparar-se per Sant Magí (la PELL DE GALLINA cada cop que passo per la plaça de les Cols i recordo moltes coses,... ja hi arribarem!!).


La primera eliminatòria era lluny, un Maspalomas o Lanzarote, o Pontevedra (que no va ratllat, recordem, per molt que Los lunes al sol t’ho faci imaginar, Eloi), actuavem a Vic, en aquella plaça que sempre surt a l’hivern al temps de TV3 (la teva? la nostra? Diria que la del Barça), i sorprenentment, hi vam anar molts, tants, que vam portar la mateixa actuació que San Jordi (us havia avisat de que la repetiriem molt!!), i amb canvis significatius, i molt importants per alguns (en quan a valor simbòlic), fer un 3d8 als Xiquets de Tarragona sense el Quico, és un fet a destacar, i també el vam fer sense el Pere. Va ser la típica eliminatoria, on amb futbol, jugarien els xavalets del “B” i els no habituals (mai millor dit, amb el 3d8!!). On a més, vaig ser testimoni d’un dels fets més còmics que m’he trobat de moment en el món casteller. Quan un dels Sagals d’Osona (no recordo si era un segon o un terç), quan estaven quadrant el 4d8, i el tenien ben apamat, davant la pregunta del cap de colla de si l’havien de tirar amunt, la resposta va ser clara: “Estem bé, però jo no estic recte amb la paret!!... avall”. Shit litlle parrot (caga-t’hi lluritu)


La segona, era més apropet, a més, amb un lloc amb força ambient matalasser, on hi pensàvem portar totes les figures matalasseres, perquè el públic disfrutès, i nosaltres mateixos, que collons!!! A més, després de les actuacions de l’Eloi, presagiant un 2d8f ratllat a Altafulla... a veure qui li deia que no!! I a això ens hi vam posar, gent als assajos, amb ganes, i collons, perquè no dir-ho també!! I va passar el que havia de passar... Altafulla és un lloc maco per fer-hi castells... quan no plou!!! (O no Eloi?). Servidor, estava treballant, penden del mòbil... i veien com diluviava, ja va pensar el que finalment va passar, actuació suspesa, i tots amb la sensació d’haver perdut una gran oportunitat per demostrar que els Xiquets estavem “on fire”, i ho seguiem estan, però no en teniem la demostració material.


A més, per si la cosa no fòs prou desanimadora, el dia següent haviem d’anar a Premià, i vam anar 4, vam fer una actuació poc digna per una colla com nosaltres. 2d7, 4d7a (on vaig debutar de 1er dau, imagineu-vos si n’erem de poquets!!) i 3d7, no fan per una colla que el dia anterior volia assolir el primer 2d8f de la temporada (no toco més el tema, perquè em consta que el Ru el vol tractar, i no seria plan d’usurpar temes).


A continuació teniem 15 dies per preparar l’actuació de Maria Cristina, i es van obrir nombrossos debats a la Colla, ja que si voliem fer algo per Sant Magí, semblava inevitable haver fet el 2d8f abans, així que es plantejava fer-lo a Maria Cristina (amb Xiquets de Reus i Serrallo), o bé, als Pallaressos (amb Altafulla i Serrallo, genoll-flexió per les “Figues from another paner d’allí!!).


El fet, fou que la tècnica, i en vistes de les ganes de la Colla i dels assajos que feiem, es va decantar per fer-lo a Maria Cristina, a la primera oportunitat després de la perduda a Altafulla (l’Eloi encara se’n maleia per llavors, n’estic segur!!). A Maria Cristina, ens vam presentar amb una bona quantitat de camises (i algunes d’elles, amb poques hores de son a sobre, però al 100% per afrontar EL repte del dia, i de la temporad, fins al moment).


Vam sortir de 4d8, fet estrany en nosaltres, i no recordo si va ser el Gerard, o algú altre, que va dir que aquell 4d8 no semblava dels Xiquets de Tarragona, obviament, ho va dir en positiu (i si no vaig errat, amb algun canvi a terços i a quints respecte a l’any anterior). En segona ronda l’objectiu, que podriem dir que només es va quedar a mitjes, només carregat, però semblava i donava la sensació, i de fet era així, que per Sant Magí no hauriem de debutar de 2 castells amb folre (ja que s’obria l’opció de ser conservador, i anar a pel 2d8f per Sant Magí, i segons com anès, fer el mateix amb el 3d9f). En tercera ronda, un discutit 3d7, jo en aquell moment estava tant cansat (de la nit anterior, s’entèn), que si m’haguessin dit que anès cap a casa, ho haguès agraït. Aquí ens haviem trobat amb la primera eliminatòria difícil, que podem dir que haviem solventat bé, no tant bé com voldriem, però l’haviem solventat.


La setmana següent a Vespella va ser una actuació de “divertimento”, i sense més trascendència, i on vam poder descobrir un poble, almenys jo (si, ho sé, sóc molt ignoran en aquest sentit, conec els pobles, per haver-hi anat a jugar quan era petit). Clarament, ens havia tocat “jugar” amb la revelació de la Copa, i ho vam superar com un tràmit més dins del nostre pas ferm cap a la cita de la Plaça de les Cols.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Resum temporada:

El Gimnàstic toca el cel al Municipal de Palamós l'11 de setembre de 2007 guanyant la copa Catalunya al Puto Barça. ( Fent omissió a La Primera i al Partit de copa del rei contra els merengues, Gràcies Karanka!) ( St Magí)

Al 1991 el Gimnàstic descens a tercera, de totes maneres gràcies Parejo-chea ( el “Gasolineru” del c/colom), Enric i sungermà Coch, Pepe salinas, Campuzano, Banyeres, Eloy, Masqué=Gol.... ( Diada)

Després de diverses temporades alternant la mediocritat amb el talent, el Gimnàstic se la juga al 95 a Fuenlabrada i contra el casetas per no descendre altre cop a la Tercera Divisió, guanyant en l’últim sospir i sortint del pas com pot. ( St Tecla )

Un any després de la de la ma de Gonzalvo, amb un dels millors equips de la història del Gimnàstic i que més m’ha fet gaudir dels valors del fútbol( personalment), Escoda, Arumí, Rubio, Oribe ( records penya Oribe!), Menchi, Ramíurez, Makineitor Torres, Espigulé, Grabulosa....arribem al segon lloc de la taula al finalitzar la temporada, amb una bona recuperació de joc i esforç, però acabem claudicant al ascens i puja les Palmas. ( Concurs ).

És repeteix la història l’any següent, tot i acabar primers, però Nogués ens porta al èxtasis al 2000 pujant als estimats granes a la divisió de plata, descendint l’any següent i tornant a pujar de la ma de Vinyals al 2003 ( jodete Ourense! ). El Deliri arriba amb lo pelat de Galicia i petonegem la desitjada Primera divisió tant anhelada pels tarragonins. ( l’any vinent)

Salut Xiquets!

Ruben Guim

Arnau ha dit...

ajajaja

Ruben, el tema nàstic encara no l'he tocat, però gracies, casi em cau la llagrimeta, sobretot recordant epoques de gonzalvo, i l'equip titular... quins temps!!!

gràcies per passar-te per aqui, com casa teva, txec!