El got mig ple I

(Primera part de la meva particular valoració de la temporada, m'està quedan molt llarg, i ho faré en petites dossis si us sembla)

Bé, com a tothom, em toca fer la meva valoració particular de la nostra temporada, la meva primera completa com a membre dels Xiquets de Tarragona. Com que considero que no en sé de castells, o si més no, no tant com d’altres, i entre d’ells els altres 3 bloggers matalasser que hi ha, faré un símil amb el futbol, de la qual cosa, penso que si que en sé, o si més no, en tinc més experiència, i en puc parlar amb més soltura (a més, potser així enganyo al Jeroni “Faraonet”, i també opina).

Com que em considero membre d’una colla GRAN (amb totes les connotacions que això implica!!!) penso que com tot equip de futbol gran, aspirariem a guanyar totes les competicions importants, Lliga, Copa i Champions. A més, també trobem altres competicions de les denominades menors, la Supercopa, la Supercopa d’Europa, i d’altres que tenen menor importancia, però que ajuden, al final, per fer balanç. Fent aquestes petites apreciacions, em disposo a fer la meva valoracio. A més, com les comparacions són odioses, no em miraré en d’altres colles, excepte quan ho consideri oportú, i quan ens doni com a objectius assolits o no, ho faré d’una forma victoriosa, o no.

(Prego que tingueu present que mai havia viscut un inici de temporada, i per tan, les comparacions amb el tram de temporada que no havia viscut el 2007 es basa en les explicacions que m’han fet tots els meus amics i la resta de companys castellers de la colla, així que hi pot haver algun error, gràcies)

Bé, vam començar la temporada, com suposo que es comencen totes, amb poca gent a l’assaig, amb el rodatge típic de la canalla (els CRACKS reals de la colla, per molt que d’altres es creguin que són ells!!), amb l’iniciació d’alguns futurs castellers (Exemples: el Xavi i el Sergio en són 2 clars exemples). Sempre de reüll mirant la Diada d’inici de Temporada de la Colla (amb Fideuà inclòs!!), podriem dir que el primer torneig d’estiu, estil Teresa Herrera, Ciutat de Palma, Torneo Naranja,... (en aquest punt, emplaço a l’Eloi, o a qualsevol altre, perquè tregui un tema ell mateix, o bé m’en citi d’altres que no vull o puc recordar ara mateix). Però abans, teniem els 3 tipics partits de pre-temporada, dos amb uns equips amateur d’uns poble qualsevols (selecció de solters contra casats, en totes les ocasions), i després, jugàvem amb el 4rt classficat de la lliga holandesa (un Willem II, un Roda, o quelcom similar) i l’equip del poble organitzador (que cadascú relacioni les colles amb qui vulgui, sempre de bon rollo ;) ). Les actuacions amb les que em refereixo, són, primer, al Serrallo, al partit del CBT, al Nou Estadi, en un partit del Nàstic (on vam palmar contra el Numància al final, i on vaig debutar d’home de darrere al 3d7, primera petita efemèride personal) i posteriorment amb Castellers de Barcelona i Xiquets del Serrallo, on vam fer la primera actuació de 7 de la temporada (amb un 5d7 inclòs).

Amb aquesta actuació, en la que penso que vam sortir satisfets, vam començar a treballar en vistes del primer torneig/objectiu de la temporada... portar el 3d8 per Sant Jordi!! I ho vam assolir, a més, que el vam acompanyar d’un altre 5d7 (fet que ja pulveritzava els registres de l’any anterior sobre el 5!!) i del primer 2d7 de l’any. A més, feiem una de les actuacions més repetides durant l’any. Diriem, que a la Supercopa vam guanyar. A més, una altre efemeride personal, vaig debutar d’home de darrere en castell de 8, fet que es repetiria durant tota la temporada moltes més vegades.

Després d’assolir el primer 3d8, vam anar al poble veí (de cuyo nombre no quiero acordarme), on, tot i ser força gent, es va decidir fer debutar al Moi en un 3d7, amb bon resultat, a més, el Xavi va fer el 5d7 a segons, si no vaig errat en ambdos cassos.

Tot seguit, viatjavem a Vilafranca, amb els Namber Guan del món casteller, on vam repetir l’actuació de Sant Jordi, i on vam poder ser testimonis d’escenes, si més no per mi, curioses, el Fèlix Miret fent el seu espectacle amb el pilar de 6, i el David Miret, davant d’un 2d8f cridar als quatre vents que allò ja era “Torre de nou!!”.

La següent actuació, ja era la de Sant Joan, on pensàvem fer la primera clàssica de 8, tot i que, el 4 se’ns va atravessar, i vam fer dos intents desmontats, que van servir perquè la tècnica va poder veure alguns petits defectes que calia pulir, i finalment, vam repetir l’actuació de Sant Joan, semblava que els Xiquets no haviem evolucionat en 2 messos, però de fet, si que haviem treballat, i molt!! Haviem començat a pujar el folre del 2 casi cada divendres, fet insòlit segons expliquen molts, i inclús algun cop el 3, així que allò va ser una petita passeta enrere... o si més no, no vam seguir abançant com voliem, perquè ni vam caure, ni vam patir un cop moral negatiu. A més, ens trobavem, amb una actuació per Sant Pere al Serrallo, amb aquests i amb Vilafranca, que ens serviria de revalida, per mostrar el 4d8 a plaça, despres d’haver-hi posat més enfasi en els darrers assajos.

En aquesta actuació, es va donar un cas curiòs, si més no, per mi. Era quan jo estava treballan al Mercadona, i aquella setmana anava per la tarda, fet que, a priori, m’hauria d’impedir anar a l’actuació, però unes angines, em van privar d’anar a treballar (OOOOHHHH quina penaaaaaaa!!!) i vaig poder anar a l’actuació, això si, sense camisa, i sense entrar a les pinyes, i haven d’estar a fora, sense dir res, i ... ufff, va ser dur companys, per sort, tot va anar bé!!