El got mig ple III (i final)

(Última part de la meva visió de la temporada... així em deslligo, i puc anar opinan lliurement de coses que passen, l'he retallat una mica, no tenia ganes de recordar segons que... em quedo amb tot allò bó... sempre!!)

La següent actuació, ja tornava a ser de força entitat, a una plaça històricament força matalassera, i penso que no vam decepcionar, és més, vam il·lusionar, i molt!! Vam fer la primera clàssica de 8 (amb el 2d7 amb el folre a terra) i després... ai després... va ser espectacular, i alguns encara maleïm que no haguessin sonat gralles en cap moment, era un preludi del que veuriem per Sant Magí, només una petita mostra del que erem capaços de fer, a més, recordo que el divendres anterior, haviem fet una molt bona prova de 5d8, i semblava que potser apostavem pel 5 de cara a la Festa Major petita, i inclús, alguns amics baietes havien preguntat la nit anterior, i així els havia respost (recordem, ells cridaven als quatre vents el 4, i potser el 3, petit incís tocagüebs). Penso que aquella mateixa nit, vaig viure una de les escenes que tant havien imaginat molts Xiquets, i que, perquè negar-ho, a mi em va fer molta gràcia, us situo, vaig anar a la plaça de la Font amb els meus amics, i anant cap a casa, vaig passar per davant del local de la jove, i em vaig tornar a creuar amb els amics amb els que la nit anterior havia parlat, però en aquell moment, la patxoca que feien la nit abans, havia desaparegut, ens tenien por, i obviament sabien el que havia passat als Pallaressos, la millor pregunta va ser: “Si feu o el 3 o el 5, només en fareu un, veritat?? Digue’m que si, si-us-plau?”. La meva resposta va ser clara: “Potser només fem el 2d8f, recordeu que de moment, només s’ha carregat aquest any”, i vaig marxar cap a casa, ja ho havia vist tot aquella nit!! (i com diria Michael Robinson “Pescao vendido”).

Després, 10 dies d’intens treball al patí, inclòs algun assaig especial, molta gent al local, molta gent nova (els del “boom” de l’any anterior, ja haviem deixat de ser les “estrelles”, i passàvem a ser una simple anècdota, ho torno a firmar per l’any que ve, palabra!!), ens enfrontavem al GRAN DIA, el dia D, l’apocalipsi, com li volgueu dir...

Després de cumplir una de les tradicions que més m’han agradat del món casteller, i en especial, dels Xiquets, anar a esmorzar, ens vam plantar al pati sent molts, i els que faltaven per arribar. El Jeroni, ens diu que sortim de 2, DESCARREGUEM el TRESDENOUAMBFOLRE i acabem amb el 4d8.

Anem segons, el nostre primer castell del dia 19 d’agost de 2008 també serà recordat per sempre per mi, vaig debutar a un folre, sense haver pujat mai (ni a cap assaig), he d’agraïr la confiança del Jordi per fer-me pujar, les paraules dels meus amics Oriol i Homer tranquilitzant-me, i com no, del Pere i del Toni, que em van mostrar la seva absoluta confiança, recordant-me els assaig amb el folre a terra, i que allò seria igual; a més, durant el castell, mirava al Joan, que estava fora, i que en tot moment em va donar una sensació de confiança, i només quedava sortir del folre, per baixar a terra... “només”... el primer pensament després del 2 va ser: “Si el 3 ens va com les sensacions que he tingut al folre del 2, el descarreguem!!”. En la mateixa primera ronda, la jove cau de 4d9f, realment, una hostia força lletja, i que sincerament, des del principi no feia massa bona pinta.

Segona ronda, calculo que sobre la 1a del migdia, ja estavem tots, per si algú havia arribat tard, a més, feia uns dies, que davant l’intent que fariem de 3d9f per Sant Magí, li havia comentat al meu pare que només em preocupava que no fòssim prous, però la seva resposta va ser força alentadora: “Als Xiquets, sempre els ajuda molt la plaça, a més, sempre s’ha dit que per Sant Magí teniu moltes més camises, gent que no se la posa mai, i que per Sant Magí és especial per ells”. I a part de l’ajuda dels Xiquets del Serrallo, d’alguns Castellers d’Altafulla, s’ha de dir, que hi havia molts castellers d’altres colles (segons m’han dit els meus companys que els coneixen, i que pujaven al “forru”) que s’havien posat a la nostra pinya, i 3 americans que vaig fotre al meu costat, i amb el meu anglès o quelcom similar, els anava indicant com anava el tema... jo penso que era l’adrenalina que parlava per mi, no ho entenc, no hi trobo cap altre justificació. Sobre el 3, doncs recordo molts canvis de peus, molts crits, sentir l’aleta, més crits, i més canvis de peus, però amb un resultat ESPECTACULAR, que us he d’explicar, i més quan vaig veure el video, la defensa del castell, per part de tronc, folre i pinya va ser espectacular, la festa, suposo que la recordeu, somriures, llàgrimes, felicitat, abraçades,... En tercera ronda, vam descarregar el 4d8. (Per cert, l'imatge del 3d9f és en primicia, no l'havia fet públic encara, i només, penso, que l'havia mostrat a algun amic... en tinc d'altres d'aquesta prespectiva, si les voleu, digueu-m'ho)

A més, després de l’actuació, feia un any que havia entrat a la Colla, i mare meva quin any, realment, he tingut la sort de viure casi la millor época de la història de la Colla, de la MEVA Colla, i n’estic orgullòs, com us n’haureu adonat.

Vam guanyar el primer títol de la temporada, la Copa, per a molts una competició menor, però diriem que pocs cops els Xiquets l’havien guanyat d’aquella forma (potser en els anys en els que s’havia fet el 5d8 o quan el primer 2d8f arribava de forma molt justeta), però descarregan el 3d9f. Crec que és l’event col·lectiu en el que he pogut participar de forma activa, que ha tingut més importància, i n’estic segur que no serà l’últim, només em queda a tots agrair-vos tot això, gracies amics!!

Als 10 dies d’haver descarregat “La petita joia”, tornavem als assajos, amb la mirada posada en la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra, amb un clar objectiu, fer el 2, 3 i 4 de 8 per primer cop aquesta temporada en una mateixa diada, fet, si més no, curiòs. Després d’uns bons assajos, i de veure que seriem gent, ens plantegem seriament fer el 2d8f a La Torre, i a això que anem un bon nombre de camises, en primera ronda, el nostre 3d8 (el PARE dels castells, Enric “Gurú” Guim dixit), i en segona ronda afrontavem el repte de la jornada, el 2d8f, em sembla que tot i haver anat a fer aquest castell en aquesta Diada, alguns en tenien força dubtes, i penso que això és el que ens va fer només carregar aquest castell, realment, penso que els 2 últims anys no em tingut sort amb el 2 a La Torre, però segur que l’any que ve hi tornarem, i n’estic segur que triunfarem!! En tercera ronda, es descarta el 4d8, i fem el 5d7, amb vistes de pujar-li un pis per Diada de Festes, o per Santa Tecla.

La setmana següent va ser super intensa, amb molts assajos, dimarts, dijous i divendres si no vaig errat. Especialment bó, com no, va ser el de divendres, on vam fer una d’aquelles coses que et fan estar 2 dies amb un somriure tremendo, vam posar quints del 4d9f, però d’una forma bastant... com dir-ho... amb la punta, com aquell qui diu, jo anava d’agulla, amb el Sergio, i realment, estàvem de conya, i recordo el somriure de l’agulla que anava mirant a l’escut (de la rengla d’esquena a l’escut, que quedi clar), ho recordes, company? A més, el Joan Sala i el Jordi Conesa (i no sé si algú més), van organitzar un macro-esmorzar pel dia 14 al matí, i erem casi 70 si no vaig errat, a les 9 del matí ja erem 70, xecs!! tots junts, amb un sol objectiu... el que va passar despres, no tinc ganes de recordar-ho, i penso que amb tot, no ens ho mereixiem... vam passar una santa tecla fotuda, molt fotuda, tot i que ens vam anar animant a mesura que passaven els dies, per les bones noticies que rebiem, i perque els crios també responien... però... tants canvis, en tants pocs dies, és complicat, però penso que ens em de quedar amb la gent que erem, i amb la gent que podriem haver arribat a ser si tot haguès anat bé...

Vam preparar el Concurs amb dos objectius molt clars, el 2d8f i el 3d9f. I ens vam presentar a la renovada plaça de braus, sent molta gent, amb molts que debutàvem al mal-anomenat “Mundial de Castells”.

Vam sortir de 2d8f, com a pas previ per assaltar el tresdenou, però la cosa no va anar com havia d’anar, és cert, que des de bon començament la cosa havia anat malament, i estavem força malament, molt haviat vaig haver de treballar, però penso que ens va faltar un punt de ràbia, d’orgull, i de collons per defensar-ho, però es que haviem entrat en una dinàmica que era negativa, i casi no ens sortia res bé. L’opció de sortir de 2, i no de 4, és una opció que van decidir que fós així, a mi no em toca discutir-ho, perquè ja he dit que no en sé de castells, i jo, fins que es demostri el contrari, sóc un “mandao”. Així, que també ens vam quedar sense Champions, i a mi, em feia molta il·lusió, però em quedava amb que el Moi havia fet el seu primer 2d8f, i que al cap de 2 anys, hi tornariem, i qui sap, si fariem alguna cosa gran,... molt gran!! Per cert, petit afegitó al tema, aquest diumenge passat vaig anar amb els crios a Port Aventura, vaig passar moltes hores amb el comando terrorista (ells s'autoanomenen així per allí on van, ja), i vam parlar molt sobre el tema, i em van explicar una cosa que jo desconeixia totalment, i potser la gran majoria de vosaltres també, es veu que quan vam decidir no anar a pel 3d9f al concurs, el Moi es va emportar una emprenyada increible, no ho entenia... bé, n'estic segur que ben aviat en farà un d'aquest, i es treurà l'espineta que té clavada... en té ganes!! (i els més grans també, per molt que es queixin sempre... tenen moooooltes ganes de fer coses grans!!!)

Després del Concurs, només ens quedava la Diada de la Colla, on l’any passat haviem descarregat el 5d8, i aquest any, no es presentava tant bé, ens ho vam pendre com una forma d’acabar la temporada d’una forma digne, i a més, vam descarregar (per minuts) el primer 3d7a a Tarragona, i amb un assaig (nosaltres no necessitem setmanes per portar un castell no-habitual a plaça, petit incís).

I ara la pregunta del millón, i el títol, a que vé? Doncs molt clar (almenys per mi), vam fer un primer tram de la temporada molt bó, genial, espectacular,... i despres vam afluixar, però perquè no ens quedem amb lu bó? Quan vam tenir el “problema” el vam solucionar, amb més o menys sort, i si que potser amb més previsió no haguès tingut la magnitud que va tenir, però no crec que ningú s’ho esperés això, sincerament, i tampoc em toca a mi buscar les solucions, només animar a tots a que quan toqui, seguim treballan i amb treball, assolirem tots els nostres objectius.

Perquè veig el got mig ple? Doncs perque vam fer un 3d9f descarregat, un de carregat, i per l’any que ve tenim més ganes de tornar a on ens mereixem, perquè tenim uns crios que valen un Imperi, i perquè com sempre que miro el meu got de Chartreuse, penso que encara que s’acabi, algun simpatic/a cambrer/a me l’omplirà de nou, i tornem a començar, així que ens veiem la pròxima temporada, amb ganes renovades, perquè...

TORNAREM A SUFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER!!! I QUE NINGÚ HO DUBTI, CULLONS!!!

(suposo que alguna valoració exclusiva faré d’alguna actuació, o ja veurem, però no de tota la temporada, again, no sabeu el que he arribat a escriure, i a re-escriure...)

(gràcies per la paciencia)

VISCA ELS XIQUETS!!! VISCA NOSALTRES!!!